Una història que és un malson

Tot hagués acabat bé, i aquesta historia, com es diu als llibres, mai hagués arribat a escriure’s, de no ser perquè aquell dia un home va decidir agafar el tren. No era habitual que l’agafés, almenys que agafés el d’aquella hora. Potser es va despistar o potser va anar massa ràpid cap a l’estació. És possible que aquell tren es retardés. El cas és que aquell home hi va pujar, sense adonar-se, a un tren que no era el seu tren.
Com feia cada dia va seure i, tot escoltant el mp3, va començar a llegir. El tren va anar passant estacions, estacions i més estacions i aquell home, concentrat en la lectura, només esperava veure la gran estació central per a recollir el llibre i baixar. Però l’estació no arribava. L’home no li va donar gaire importància, potser la lectura insidiosa feia que el temps passés més lent que els altres dies. Però va acabar de llegir el llibre i el tren continuava la seva marxa sense arribar a l’estació central. Potser es va despistar i s’havia passat de parada. Va preguntar a l’únic passatger que hi quedava al tren però semblava estranger i no va entendre la pregunta. Va mirar per les finestres però tot era foscor, la foscor i negror pròpia dels túnels. Va esperar que el indicador lluminós anunciés quina era la propera parada, però aquell aparell no funcionava.
Va intentar canviar de vagó per preguntar a algun altre passatger o, si tenia sort, trobar a algun empleat de la companya ferroviària, però el vagó estava tancat i no es podia canviar. Aquella situació el va posar nerviós i, com sempre que es posava nerviós va començar a suar, suar fins a mullar la camisa. El tren mentrestant continuava circulant sense arribar a cap estació. Va pensar de fer saltar l’alarma per, almenys cridar l’atenció a algú d’aquell tren. Ho va fer però sense cap resultat. El tren continuava la seva marxa i no apareixia ningú. Va tornar al seient de l’estranger per fer-li veure la gravetat del cas però se’l va trobar dormint, dormint tan tranquil·lament que, per un moment, va pensar que tot allò era imaginació seva i que el tren estava fent el recorregut habitual per sota la ciutat cap a l’estació central i que, la causa del retard o el motiu de que no acabés d’arribar no era altre que la lentitud, inapreciable des de dins.
Va tornar a seure, va tornar a connectar el mp3 i va mirar de concentrar-se en la foscor de l’exterior. No va veure res. El temps passava, potser més ràpid del que realment passava, no portava rellotge però si que es va fixar en les moltes cançons que estava escoltant i, sabia que si multiplicava cadascuna de les cançons per un promig de tres minuts, temps que més o menys solen durant aquelles cançons comercials, ja feia més de mig hora des que va seure per últim cop.
Va tornar a buscar a l’estranger que continuava dormint, el va intentar despertar sacsejant-lo però res, aquell home semblava mort, mort?. I just en aquell moment en que tenia agafat a l’estranger per les espatlles el tren va arribar a l’estació. I a l’estació uns grans fars il·luminaren el tren, gran fars i un número indeterminat de policies i militars, tots ells apuntant cap al tren, apuntant cap el tren i, quan el van veure agafat a l’estranger, apuntant-lo a ell. Va quedar com immobilitzat mentre per les finestres l’encanonaven multitud de canons de pistoles i escopetes. El tren es va aturar i els vidres del vagó van començar a trencar-se. Per les portes, militars equipats amb armilles antibales apuntaven a aquell home mentre li demanaven, li ordenaven que deixés anar a l’estranger.
Tres militars se li van tirar a sobre reduint-lo mentre un quart es dirigia a l’estranger. Va verificar la seva mort. L’home va ser lliurat a la policia que el va escorcollar, el van escorcollar a ell i van escorcollar el vagó. Només van trobar una bossa. Van desallotjar l’estació i van precintar els voltants. Els artificiers van aparèixer i van inspeccionar aquella bossa. La bossa era plena d’explosius, explosius com per fer volar tota l’estació i provocar una autèntica massacra.
L’home, aquell home, va ser detingut, va ser aïllat i va ser interrogat. Aquell home va explicar el que havia passat , va explicar com es va trobar sol al tren només acompanyat de l’estranger, va explicar com el tren no arribava mai a l’estació i com no funcionaven els rètols. Va explicar com la porta estava tancada i com en el vagó, com en el tren no hi havia ningú més. Ell no sabia res de l’estranger, no sabia res de la bossa i no sabia res dels explosius.Aquell home va acabar en un avió, un avió que el va portar a una presó d’una illa caribenya. Mentrestant per la ciutat van començar a aparèixer rètols, rètols que parlaven d’un home desaparegut, un home que va ser vist per últim cop agafant el tren en una estació dels voltants de la ciutat.