No se ni en vull saber què passa al món

No se ni en vull saber què passa al món. Estic de vacances i no se quin dia és, ni quina hora és, ni quin temps farà. Al matí em llevo i miro el cel. És difícil endevinar quin temps farà però a mida que passen els dies, cada cop és més fàcil encertar, encara i tot m’equivoco i, pot passar com l’altra dia que, camina que caminaràs, vaig trobar-me al ben mig del camp i ben lluny de casa, amb un aiguat. Però no importa, estic de vacances.
No se ni en vull saber què passa al món. Estic de vacances i no se quin dia és, ni quina hora és, ni com van les guerres preventives. Al matí em desperto i un altre dia es desperta. Almenys avui no hi ha hagut atac preventiu prop de casa, no es senten les bombes. Esperem que demà tampoc. Sobrevolen avions però són avions sense motor o amb motors poc potents que baden pel cel i fan piruetes. Ahir a la tarda faig fer volar un estel i l’altre dia coloms...
No se ni en vull saber què passa al món. Estic de vacances i no se quin dia és, ni quina hora és, ni com va quedar el meu equip. Vaig a dormir i no cal posar la ràdio, no cal posar música. Només s’escolta el silenci, i que bé que sona el silenci quan estàs de vacances. Si passo pels quioscos no miro els diaris, ni tan sols no sé si ha jugat el meu equip. No se que està passant a les olimpíades ni se quantes medalles s’han guanyat ni quants rècords s’han batut. L’altre dia al matí vaig anar a caminar per la muntanya i vaig estar més de cinc hores. És un rècord en vacances, almenys des que vinc aquí. Potser l’homologuen.
No se ni en vull saber què passa al món. Estic de vacances i no se quin dia és, ni quina hora és, ni com va l’economia. Tornant a casa de la platja o d’excursió vaig a comprar. Porto diners a la butxaca i no escatimo a l’hora de comprar. No compro els peixos més barats ni les verdures menys cares. Ni tant sols miro el preu del vi, d’un bon vi, encara que el que vaig comprar ahir el compro a casa més de dos euros més barat, però després d’onze mesos treballant i controlant les despeses, ara que estic de vacances no miro ni faig números. Si vaig d’excursió i veig una cosa maca, la compro, encara que només sigui per quan arribi a casa em diguin que m’he gastat molt i que no calien tants regals. Diuen que hi ha crisi, si, potser si, potser per això cal gastar el poc que queda i esperar les vaques grasses.
No se ni en vull saber què passa al món. Estic de vacances i no se quin dia és, ni quina hora és, ni que fan els polítics. Al migdia mentre dino no miro les notícies ni se com va el tripartit ni que diu qui mana i qui no mana. A la platja l’altre dia la policia local va amonestar a un senyor per portar el gos deslligat i li va indicar a quines platges podia anar amb el gos. És una bona política, com la d’advertir als usuaris que l’aigua de les dutxes de la platja no és per jugar. Aquesta política és la meva política, la que s’apropa a la gent i mira per ella.No se ni en vull saber què passa al món. Estic de vacances i no se quin dia és, ni quina hora és. Per cert, ara que hi penso, on he deixat el mòbil?, d’ençà que estic de vacances no l’he fet servir...