No ho recorda

Diuen que és bo oblidar les coses dolentes o desagradables del passat, però ell no pensava igual, ell s’estimava més recordar les coses desagradables i oblidar les bones. Perquè?, potser li agradava patir, però no, a ell li agradava dir que si oblidava les coses bones, les coses maques, tenia més possibilitats de reviure-les, mentre que si mantenia vives les desagradables, difícilment les tornaria a viure.
La seva teoria o filosofia de vida la va aprendre al llarg del temps i a cops d’experiències tant fossin bones com dolentes. Quan la comentava amb algú, aquest s’esgarrifava només de pensar com de malament s’ho estaria passant i com patiria mantenint només en el seu record els moments desagradables. Però no era ben bé així. Per protegir-se a si mateix el que feia és evitar al màxim les coses antipàtiques del seu voltant o mirar de fer-les menys molestes, i així, el que hom podia pensar que era una vida esquerpa i dura era una vida d’allò més dolça. Malgrat tot sempre hi havia moments difícils. Els mantenia vius i així no tornaven.
Pel que fa als bons moments li agradava recordar-los com meres anècdotes per molt que els actors d’aquells instants es sentissin molestos. Els vivia amb plenitud però no potser amb tota la intensitat que es mereixien per així oblidar-los. Però amb el temps es va oblidar d’estimar i es va oblidar de divertir-se. A força d’oblidar els moments dolços va perdre la capacitat de repetir-los. Ara ja no sabia quan ni com s’estimava ni quan ni com divertir-se.
Era ben cert que es podria considerar una persona feliç i optimista. Tenia aquella capacitat d’endolcir els moments de tensió i de restar transcendència a les situacions tibants. Però quan havia mitigat i fet d’una circumstància adversa un moment tendre i relaxat, tots anaven a celebrar-ho i a passar-s’ho bé, tots menys ells per qui, passar-s’ho bé era una cosa desconeguda perquè l’havia oblidat i una cosa que no li venia de gust fer.Aquella teoria o filosofia de vida l’havien apartat del moments agres de la vida, l’havien fet una persona valorada en els moments tensos però també havien fet que, en el moment de celebracions i festes fos un gran oblidat. I estimar?, quan havia estimat, havia estimat tant i tant, i havia estat tant i tant agradable, que havia oblidat com s’estimava i ara, per molt que ho intentés, ja no sabia fer-ho. Malgrat tot, ell sempre tenia un somriure al rostre perquè si alguna cosa no havia oblidat era a estar content.