El viatge

Esperaven a l’aeroport a que avisessin de la sortida del seu vol charter. Era un vol organitzat per una agència de viatges de luxe, a la que van contractar el que havia de ser el viatge de la seva vida. No eren gaires els passatgers i entre ells hi havia de totes les classes socials, si bé tots disposaven de prous recursos com per aventurar-se a un viatge d’aquella magnitud.
Les vacances d’estiu tot just començaven, així que les pistes estaven totes ben col·lapsades, a més, el temps no acompanyava gaire amb un intens vent de marinada. L’agència els hi havia reservat, per amenitzar l’espera, una petita sala de l’aeroport separada de la resta de la terminal on la gent s’apinyava tot esperant la lenta sortida dels avions. Ja feia mitja hora que l’avió hauria d’haver sortit, per tant ja feia ben bé tres hores que s’esperaven, i això que l’agència se’n encarregava de tots els tràmits i de l’embarcament de l’equipatge. Ells, només calia que esperessin pacientment a la petita sala on les hostesses del vol intentaven fer més amena l’espera tot explicant les meravelles d’aquell viatge que estaven a punt d’emprendre.
Les característiques del vol feia que fossin poques les parelles que provenien d’un mateix país, de fet es podria interpretar aquell vol com una espècie de torre de Babel on cadascun parlava la seva llengua sense la més mínima possibilitat d’establir contacte verbal amb la resta del passatge.
Quan van contractar el viatge, la publicitat deia que aquell viatge els hi faria oblidar el seu passat i els seus problemes, ja fossin personals o professionals, així que, tots els viatgers, i cadascun amb una motivació particular, van decidir contractar aquell viatge i intentar, ni que fos per quinze dies, oblidat tots els seus problemes ja fossin del passat o del present. Poc a poc, la professionalitat de les hostesses va fer que es comencessin a establir relacions entre algunes de les parelles que, encara que fos mitjançant senyals, van començar a comunicar-se. Semblava que les bases per a un viatge inoblidable i feliç s’iniciaven.
Finalment, una hora i mitja després de l’hora prevista, es va emprendre el vol rumb a aquelles paradisíaques illes del Pacífic on, segons anunciava l’agència, passarien les vacances més felices de les seves vides i oblidarien tots els seus problemes.
L’avió era una nau amb una capacitat per a no més de cinquanta persones i disposava de tots els luxes propis dels avions de més capacitat, amb tot tipus de serveis i comoditats. La tripulació, d’una innegable professionalitat, repassava i comentava amb els passatgers tots els punts emblemàtics per on es sobrevolava.
El vol era d’allò més plaent i la meteorologia que tant els hi havia fet la gitza abans d’embarcar era ara perfecte. La nit va arribar i tots els passatgers van entrar en un profund són només alterat per un petit sotrac que els va despertar a tots. Ja era de dia i l’avió s’havia endinsat en un blanc i cotonós núvol. Semblava com si l’avió, més que travessar el núvol, navegués dins d’ell, i aquesta sensació va durar la resta del viatge. El núvol era tant dens que ni tant sols van poder veure l’illa en arribar, ni la pista ni l’aeroport, però el cas és que ja eren allà, a la paradisíaca illa del Pacífic de la que ni tant sols coneixien el nom però que els hi faria oblidar els seus problemes.
Van baixar de l’avió i, per sorpresa de tots els passatgers i la tripulació, les dificultats de comunicació s’havien solucionat. Com per art de màgia tots parlaven la mateixa llengua i s’entenien a la perfecció, ja no només entre ells, sinó també amb la comitiva nativa que els havia vingut a buscar fins a la mateixa pista. El patriarca de la comitiva els explicà que allò formava part de la màgia de l’illa i que, si bé no tenia cap explicació lògica, només calia assaborir el moment i deixar-se portar.
Des de la pista els van conduir a l’interior de l’illa fins l’hotel, un gran i luxós hotel blanc, molt blanc, tant blanc com el núvol que minuts abans els acompanyà en la seva aproximació a l’illa. La tripulació de l’avió també els acompanyaven i eren tractats com els mateixos turistes, per sorpresa de tots, sobretot de les hostesses que mai havien rebut un tracte com aquell.
Van passar uns dies a l’hotel rebent tot tipus d’atencions, tantes que, passats aquests dies, els natius de l’illa els van oferir casa a l’illa per passar la resta de les vacances. Els van oferir càlides i acollidores cases a primera línia de mar on podrien continuar gaudint de tots els luxes dels que ja havien fruit. I tots van accedir, bé, tots no, una parella que havia deixat a casa els fills van optar per tornar. No va haver cap problema. Els natius els acompanyaren a l’aeroport on van embarcar en un avió no menys luxós. Van enlairar-se envoltats per aquell mateix núvol blanc que trobaren a l’arribada i, després d’uns minuts de vol es van adormir.
Quan es van despertar eren a l’habitació d’un hotel. A la taula del saló la premsa informava de l’estranya desaparició d’un vol charter després d’un no menys estrany accident mentre sobrevolava el Pacífic. A l’accident només havia sobreviscut una parella que ara s’hostatjava a l’hotel de la capital de l’illa gran. La parella estava en estat de shock i no recordava res del que havia passat. La premsa explicava que, els sobrevivents de l’accident havien perdut la memòria i no recordaven res de l’accident. La parella havia oblidat on es dirigia el vol, havia oblidat la resta del passatge i havia oblidat tot el que els hi havia passat durant aquells darrers dies. Potser és que part de la màgia de l’illa és que no només feia oblidar els problemes del passat, sinó que també feia oblidar-la a ella mateixa, a l’illa, a tots aquells que tornaven d’ella arrossegant els problemes que un dia els hi havia portat fins allà. I és que quan viatges a un lloc per oblidar el teu passat i els teus problemes i quan tornes, tornes a recaure en ells, el que finalment oblides és el feliç viatge en el que durant uns dies vas viure sense problemes ni passats i tornes a ficar-te en aquella dura i infeliç vida que un dia et van fer contractar un car i paradisíac viatge a una illa on, els teus problemes quedaran oblidats.