Encara que surti no troba ningú

Durant la setmana va estant parlant amb una amiga i li va estar parlant de les ganes que tenia de trobar parella. Era una conversa recurrent doncs de tant en quant li sobrevenia aquesta ànsia. I com sempre, ella li deia que el que hauria de fer era sortir més.
Potser sí va pensar, potser si que hauria de sortir més, moure’s més pels ambients més “golfos”, però ell sempre era reticent, per tenir alguna aventura potser sí que era un bon lloc, però per trobar parella, li semblava prou improbable trobar al seu ideal de parella en un ambient com aquell, tant distant d’ell mateix i del seu ideal.
Però, sense pensar-ho gaire, aquell cap de setmana va decidir sortir, sortir de festa pels ambients “golfos” i, perquè no, trobar a algú. Malgrat que no sortia gaire, més ben dit, que no sortia mai de festa a la nit, coneixia prou bé els llocs on anar així que va anar a un lloc allunyat de la gran ciutat però prou proper com per trobar un ambient interessant.
Primer va estar sopant; va decidir sopar fora de casa per evitar endropir-se al sofà havent sopat. Va anar a un restaurant de la ciutat, més aviat per fer temps i no arribar massa d’hora a la discoteca i haver de barrejar-se amb els adolescents i jovenets de primera hora. El sopar va ser lleuger, una amanida i uns modesta ració de peix. I després del sopar, com que encara no era la millor hora va estar passejant per la ciutat. Li va fer certa enveja veure tot de parelles passejant i veure grups d’amics prenent copes a les terrasses de la rambla, certa enveja però també certa indiferència.
Es podria pensar que estava nerviós o especialment excitat per l’aventura, però tampoc era la primera vegada que ho feia i, segurament, com que sempre havia fracassat en les seves intencions, almenys en les de trobar parella, tampoc manifestava gaires il·lusions d’èxit. Més aviat, aquella nit va sortir perquè no es pogués dir que no feia tot el calia per trobar parella...
S’ho estava passant tant bé passejant per la ciutat, que per un moment va oblidar què és el que feia allà. Només la buidor del carrer i les terrasses li va fer despertar-se dels seus pensaments i enfilar cap a la discoteca. La discoteca està a les afores de la ciutat, en una zona comercial d’aquelles que hi ha de tot, des de supermercats a tendes de moda i esports, passant per cinemes, restaurants i zona d’oci. No li va costar gaire aparcar, els cinemes i restaurants ja havien tancat i ho havia prou espai lliure. Va pagar l’entrada amb dret a consumició i cap a dins.
Feia molt que no anava de discoteques i la veritat és que no estava gaire acostumat a la manca de llum i sobretot al volum de la música, però una vegada dins tampoc es va trobar tant malament ni tant desplaçat com es podria pensar, es mantenia al dia pel que fa a la música i tampoc desentonava amb la roba. Va demanar-se la consumició i va estar fent un vol per fer-se una idea de l’ambient. Confirmat que no hi havia res a fer, va dedicar-se a gaudir del moment tot esperant acabar la consumició per tornar cap a casa.
I quan enfilava la barra per deixar el got, i mentre esperava que li servissin una ampolla d’aigua per matar la secor de gola, una dona es va acostar a ell i el va saludar. Ell es va quedar parat, no la recordava de res però per no quedar malament també la va saludar i li va fer dos petons. I ella li va començar a donar conversa, conversa que ell no podia seguir pel volum de la música, només feia que dir que si i riure, sense saber que és el que exactament li estava dient aquella dona, però qui sap, igual acabava de trobar la dona ideal...
Ella el va agafar del braç i se’l va portar cap a una altra zona de la discoteca, cap a l’exterior, on hi havia una carpa amb una música més relaxada i, sobretot, amb un volum menys intens. Ara si que podien parlar!. Ell es va disculpar per no reconèixer-la, però clar, és que tampoc es coneixien, ella el va saludar per trencar el gel i com que veia que ell seguia el rotllo i, de bones a primeres li feia dos petons, doncs va continuar xerrant, xerrant sense saber que ell ni tan sols sabia que li deia però que a tot reia i deia que si.
De bon principi es van caure bé i semblava que hi havia allò que diuen feeling entre ells. Ell es trobava molt a gust i semblava que ella també. Van xerrar, van prendre copes i van estar ballant, ballant fins a l’extenuació, ballant fins que van arribar els lents. I van continuar ballant, abraçats al mig de la pista, ballant i somrient fins que la música a la carpa es va acabar.
Podrien haver-se quedat a la discoteca però van marxar. Van estar caminant per l’exterior fins a arribar al cotxe. -Tu tens cotxe?, -no jo no, he vingut amb el bus. –Si vols et porto a casa. –Val, si no et sap greu. Van entrar al cotxe i abans d’arrencar es van fer un petó.
Potser si que aquella dona era la dona ideal, i si no ho era, ben a prop estava. I si no,doncs igual si que la cosa es posava bé per un final feliç. La va portar fins a la porta de casa i, abans de baixar, ella el va sorprendre com mai ningú l’havia sorprès i com mai ningú mai el sorprendria. Sense cap altra paraula pel mig li va dir, amb tota la fredor del món que si volia un francès allà mateix eren cent euros i si volia un complert al pis, quatre-cents.
Ella va entendre que no pagaria i sense més va baixar del cotxe i es va acomiadar amb la mateixa fredor. Ell va quedar parat, molt parat i sense capacitat de reacció, fins i tot li va costar emprendre la marxa. Va tornar a casa i encara i el cansament de la nit de ball va ser incapaç de conciliar la son. Es va tornar a vestir i va anar a caminar, a caminar i a pensar.Diuen que durant la setmana va tornar a trucar a la seva amiga, però aquesta vegada no li va parlar de les ganes de trobar parella ni de com resulta de difícil trobar-la. Aquesta setmana només va parlar de feina, però potser quan d’aquí unes setmanes hagi oblidat el seu darrer fracàs, torni a trucar a la seva amiga per parlar-li de les ganes que te de trobar parella.