Dia de platja

Va arribar a la platja amb una amiga i els seus fills. Portaven tot l’equip necessari per a un dia de platja: l’ombrel·la, les estores, les tovalloles i les joguines bàsiques per als nens, cubells, pales i pilota. Ell era a poc més de dos metres d’on es van posar i semblava que el nou veïnatge no li va agradar gaire. Segurament els nens començarien a córrer i a jugar i les mares no pararien de cridar per a controlar-los, així que, l’idíl·lic matí de platja que tenia previst duraria ben poc i, lluny de relaxar-se, encara es posaria més nerviós.
Ell va aixecar la mirada per veure el nou panorama i, mentre mirava, va creuar la mirada amb la mare. Era petita de talla, d’una edat semblant a la d’ell i expressió dura, fins i tot hostil. Era una dona organitzada i diligent que en pocs segons va treure totes les coses de la bossa i les va disposar ordenadament sobre la sorra. L’altra amiga es va encarregar dels nens, els hi va treure la samarreta, i els va untar de crema solar. Se la va mirar a ella i a l’amiga, les va puntuar físicament, per cert no gaire bona nota, i va continuar prenent el sol tot esperant les primeres esbroncades als nens.
Van passar els minuts i no es sentia cap cridòria, el que va el sorprendre, així que, encuriosit, es va incorporar per observar la nova i imprevista situació. Una de les mares era a l’aigua amb els dos nens jugant plàcidament mentre l’altra es dedicava a posar ordre a la roba i les bosses, encara més ordre. Es van tornar a creuar les mirades i aquesta vegada les van aguantar prou temps com per crear una connexió, un vincle, fins que ella es va girar i va continuar amb la seva tasca.
Mentrestant ell es va fixar en l’altra mare que jugava a l’aigua. Era morena, prima, molt prima, i no portava la part superior del banyador. De cara no era precisament maca, però quan reia i jugava amb els nens, tot el seu cos i la seva expressió semblaven transformar-se i, en aquells instants, bé es podria dir que era la dona més maca del món. Per la seva banda, l’altra mare es va acabar de treure la roba i, també, la part superior del banyador. Es va estirar mentre mirava curosament els jocs del seu fill.
En aquell moment ell, que havia puntuat frívolament a les dues dones, va sentir vergonya de si mateix i va continuar amb el seu bany de sol, girant-se d’esquenes com per amagar-se. Però no podia deixar de pensar en aquelles dones, en concret en la que estava estirada prenent el sol, en la dona de mirada dura i fins i tot hostil, en la dona organitzada i diligent. Portava el cabell tenyit d’un ros fosc i recollit. El seu cos mostrava una rotunditat perduda però encara es mostrava ferm i desitjós. Una petita panxeta feia volar coloms imaginant el delicat pas dels dits i la llengua buscant amagats secrets on recrear-se juganer al melic, tot esperant descendir a bells abismes de la felicitat.
Mentre ell feia volar coloms, l’amiga i els nens van deixar l’aigua per estirar-se al sol. Segurament seria en aquell moment en el que començaria el xivarri típic dels marrecs per trencar tota la sensualitat de l’instant imaginat. Però no, no va ser així. Els nens estaven perfectament educats i es van posar a jugar de manera cívica i relaxada mentre les mares van començar a xerrar. A ell li hagués agradat saber de que parlaven, potser elles també l’havien puntuat a ell, i molt es temia que la nota no seria gaire alta, el seu cos havia perdut el vigor de la joventut i un excés de pes no el feia precisament l’home més desitjat de la platja, a més, el seu cos era un cúmul de pel corporal que si per alguna cosa destacava era per estar molt i molt lluny del modern estereotip físic de les platges actuals, plenes de cossos depilats i falsament musculats. Aquesta reflexió el va fer caure en uns profunda depressió, o més aviat, el van tornar a la realitat dels fets. Si estava sol a la platja, era perquè una persona com ell només podia estar sol.
L’amiga se’n va anar un moment amb el seu fill segurament a comprar refrescos i la dona de cabell ros fosc es va quedar amb el seu nen. El va agafar i va anar cap a l’aigua. La sensació d’ell en veure aquella dona amb el seu nen abraçada, petonejant-lo i jugant va ser la mateixa que amb l’altra mare, per a ell, en aquells moments, aquella era la dona més bonica de tota la platja, que deia de la platja, del món!, la seva mirada freda i hostil es va transformar en un mirada càlida i acollidora, una mirada de mare, una mirada de dona. Es van tornar a creuar les mirades i ell va somriure. Ella va somriure.
L’amiga va tornar amb el nen, l’amiga va tornar amb aigua, les va deixar sota l’ombrel·la i va anar directament a l’aigua rellevant-se amb la dona de cabell ros fosc que va tornar a la tovallola i mentre s’apropava al seu racó ell la va saludar, es van saludar i van començar a parlar. Van parlar i van riure de coses intranscendents, parlaven com adolescents. Van parlar una bona estona de la platja, de la sorra, de l’aigua i del cel, fins que l’amiga va tornar amb els nens. Es van presentar i van continuar parlant de la platja, de la sorra, de l’aigua i del cel. Van parlar fins que elles van dir de marxar, els nens havien de dinar. Es van acomiadar amb dos petons, es van dir adéu i van quedar de veure’s a la tarda, al passeig per continuar parlant i rient plegats.
Semblava que no arribava mai l’hora de trobar-se al passeig, però finalment es van trobar, a l’hora prevista. Ella venia sola, vestida informalment i amb un somriure. Ell la va rebre amb un altre somriure i dos petons. Pensava que vindrien tots quatre, les dues mares i els dos nens, però no, la dona de cabell ros fosc va venir tota sola. Van començar a caminar i a parlar, a parlar de les vacances, a parlar del poble i a parlar dels voltants. Però ella va anar directe al gra, ella el que buscava era passar-s’ho bé sense més, ella volia una tarda de sexe. Ell va quedar parat, no tant per la proposta directa i sincera sinó més aviat per que ell, en aquell moment, s’hagués estimat més un altre tipus de relació, ell hagués volgut continuar parlant i rient al costat d’aquella dona de cabell ros fosc. Però en el fons estava d’acord, ell també desitjava passar una bona estona i passejar juganer pel seu melic tot buscant el bell abisme de la felicitat.
Van estar d’acord, encara que ell va posar una condició, abans d’anar a casa, ell la volia conèixer una mica més, una mica millor. Ell volia que fessin l’amor, no que tinguessin sexe. Ella, sorpresa, va estar d’acord, així que van continuar parlant i parlant com dos adolescents. Van parlar de feina, de família, de com vivien quan no eren de vacances. Però ella semblava tenir pressa, ella va dir de continuar xerrant però a casa, a casa d’ell, al seu apartament estava l’amiga amb els dos nens... així que el va instar a anar a casa.
I hi van anar i van desfermar els seu desitjos de manera delicada i amorosa. Mentre xerraven al sofà es van començar a fer petons, a acariciar i a despullar els seus cossos bronzejats pel sol. Ell per fi va acaronar la panxeta i el melic, el va resseguir suament amb la punta de la llengua la qual va anar descendint lentament buscant saciar la seva set amb la més dolça melmelada que la passió ha creat mai, però quan més a prop estava de la felicitat es va apartar. Ella sorpresa va demanar afectuosament una explicació, pensava que ell sentia fàstic, o que havia trobat un punt desagradable al fet, però, no era això. Ell volia poder estimar-la per fer-li l’amor, ell va voler conèixer-la per sentir el seu cor exultant. I el problema és que ho havia aconseguit. En aquell moment en que es trobava a les portes de la màxima felicitat va veure la mirada càlida i acollidora de la mare. En aquell moment va saber que realment, en aquelles escasses dues hores de xerrar, de coneixença, de carícies, havia arribat a estimar-la com mai havia estimat. En aquell moment va saber que no desitjava el seu cos, ell volia, ell s’estimava, el seu cor. Ell sabia que si continuava, ell sabia que s’estimaven, tota aquella màgia s’acabaria, ell sabia que quan s’acabés ella marxaria i ell es quedaria sol, sol i enamorat i amb el record de la que, sens dubte seria la més bella i més trista història d’amor. Ell sabia que el seu cor quedaria trencat, potser per sempre, i abans que patir el desamor més s’estimava no estimar.Es van abraçar. Es van fer un intens i sincer petó però ella no podia, ella no volia tornar a estimar, ella l’únic que volia era passar una bona estona, ella l’únic que volia era una tarda de sexe per després tornar a la seva rutinària vida de mare soltera. Potser sí que ell era l’home ideal, el pare ideal i el company ideal, però ella no podia tornar a arriscar, ella no volia tornar a obrir el seu cor trencat. Ella no tenia cabuda al seu cor per a ningú més que no fos el seu fill. Ella només volia sexe, ell només volia estimar. Tots dos tenien por al desamor, cadascun a la seva manera. Van sortir de casa, van continuar passejant, en silenci, agafats de la ma. Les mans es van separar, es van mirar i es van dir adéu.