Aquelles fotos antigues

Estava mirant unes fotos, unes fotos antigues, unes fotos que va fer quan encara era jove. Eren les fotos d’unes terres planeres, d’unes belles terres on es cultivaven pomeres, arrossars i blat de moro. Eren unes terres on es plantava alfals i on les pinedes arribaven fins a la platja. Unes platges llargues i de sorra fina, unes platges d’aigua freda i cristal·lina. Eren les fotos d’unes terres riques.
Però ara aquelles terres ja no existeixen més que en les fotos, en aquelles fotos antigues. Quan va fer aquelles fotos es parlava molt del canvi climàtic, es parlava molt però la gent, lluny de preocupar-se, s’estimava més anar a la platja, a aquella platja que avui ja no existeix.
En aquella terra hi havia un riu, un riu que desembocava suaument a la mar. En aquella terra hi havia petites rieres, petites rieres que també desembocaven a la mar. Ara, aquell riu és una riera i les rieres ja no són res, les rieres ja no hi són. Ara la mar és més mar, ara la mar és més gran. Ara la mar ja no te tants peixos, si més no ja no te tants peixos com abans, d’aquells tan saborosos que es menjaven a la planxa. Ara aquella mar ja no te sardines, ni orades, ni llobarros ni verats. Ara aquella mar te taurons i meduses, moltes meduses, tantes, que la gent ja no hi va a la platja, ja no hi va a aquelles platges llargues i de sorra fina, a aquella platja d’aigua freda i cristal·lina. Ara les platges són curtes i pedregoses, ara les aigües de la platja són calentes i tèrboles. La gent ja no hi va a la platja, la gent no pot prendre el sol, el sol ara fa mal, crema la pell i els ulls. La gent ja no hi va a la platja, ara la gent està molt preocupada pel canvi climàtic, però ara ja no es parla del canvi climàtic, el clima ja ha canviat, ara es parla d’aquest cony de temps.
Si hi ha sort i la marea no puja gaire encara es pot veure el campanar del poble, però la marea puja sovint, la marea puja quan vol i els científics no saben quan puja i no saben quan baixa, per això ara no saps quan anar a mirar el campanar. Les carreteres ara són més perilloses. Quan puja la marea canalitza l’aigua i la porta fins els camps de l’interior, i salinitza les terres i salinitza els freàtics. Ara aquelles terres que eren fèrtils s’han tornar ermes i on abans hi havia camps de golf i camps de cultiu ara no hi ha res, ara hi ha sorres i pedres, ara hi ha dunes que avencen de forma pausada però ininterrompuda cap a les terres de l’interior. Diuen que la mar ja no pujarà més, ja no queda gel, tot s’ha desglaçat.
Estava mirant unes fotos, unes fotos antigues, unes fotos que va fer quan encara era jove. Eren fotos d’un parc natural, un parc d’una gran bellesa, un parc pel que es va lluitar molt contra els poders fàctics que volien edificar el litoral. Es va aconseguir. Però ara ja no queda res, l’únic que queda són les torres submergides de l’observatori. També es veuen alguns hotels, alguns edificis d’apartaments, però en són pocs. No van ser construïts com calia i els que ja no hi són van caure amb les primeres envestides de les tempestes tropicals que arribaren a la Mediterrània. Tampoc hi són els cavalls, ni les daines ni les vaques. Van marxar els primers, potser s’ho ensumaven i poc a poc es van anar retirant cap a l’interior. Alguns van morir, o es van deixar morir. Feia molta calor i no trobaven que menjar. Els que es van deixar morir no van suportar haver de deixar la seva terra i van preferir morir.
Ara només es veuen illots, illots on abans hi havia muntanyes. Ara el que abans eren caps ara són penínsules i el que abans eren boscos ara són platges. Les platges d’ara són també molt maques. La vegetació ha canviat i ja no pots prendre la fresca en una pineda mentre contemples les suaus onades trencant als rocalls i la sorra. Ara l’ombra la donen les palmeres, els cocoters, però és que ara ningú va a la platja. La gent ja no hi va a la platja, la gent no pot prendre el sol, el sol ara fa mal, crema la pell i els ulls. A les platges d’ara, que també són molt maques, les onades ja no trenquen suau, ara ho fan amb violència, però també són maques, encara que no tant com les d’abans, com les de les fotos.
La tramuntana ja no bufa, bé, si que bufa però ho fa diferent. Ara quan bufa la tramuntana es formen tornados i les onades castiguen amb virulència el litoral, per això costa molt anar a l’illa nova, perquè ara on abans hi havia una petita muntanya amb el seu castell i tot ara hi ha una illa, una illa esquerpa, una illa rebel on només viuen els gavians. Abans, els gavians vivien a les illetes del costat, unes illetes molt visitades, unes illes que es van haver de protegir perquè la gent les arrasava fent submarinisme, la gent anava a aquelles illetes a veure coralls, i els extreia. Però ara els gavians s’han traslladat a les parts mes guarides de la nova illa, allà on la tramuntana no destrueix els nius. I dels coralls, dels coralls fa molt que ja no es parla, va ser una de les primeres coses a desaparèixer, i amb ells el plàncton, i amb ells l’absorció del famós diòxid i amb ells, o sense ells va començar a córrer tot, sense els coralls la cosa es va complicar i tot es va accelerar.
Cada vegada li costa més de mirar les seves fotos antigues, diu que demà mirarà les fotos de les fagedes i avetoses que encara quedaven quan es parlava del canvi climàtic. És curiós perquè ara des d’aquelles muntanyes es pot veure la mar, ara la mar queda quasi a tocar. Sembla mentida que tant a prop de la ciutat, perquè ara la ciutat s’ha fet molt i molt gran i arriba fins ben bé les muntanyes, encara hi haguessin faigs i avets. I demà passat mirarà les fotos de les fonts on anava a buscar aigua. Anar a buscar aigua!, això si que era un luxe, perquè ara tota l’aigua està confiscada, tota l’aigua dolsa està en mans de potents multinacionals que la gestionen i embotellen. Ara l’aigua que bevem és tota dessalada, i l’aigua de font, l’aigua mineral és un luxe que molts pocs es poden permetre. Ara l’aigua mineral és molt cara.Estava mirant unes fotos, unes fotos antigues, unes fotos que va fer quan encara era jove. A les fotos sortia amb la família i amb els amics jugant a la platja, passejant a la platja. Ara ja no es pot anar a la platja. La gent ja no hi va a la platja, la gent no pot prendre el sol, el sol ara fa mal, crema la pell i els ulls.