Visita a Èol

Després de molt de temps viatjant per fi vaig arribar al destí, a Tessàlia, al peu del temple dels déus. Vaig sortir de casa fa tant de temps que ni recordo l’últim cop que trepitjava terres catalanes. Sí recordo els paisatges que em van acompanyar durant el meu peregrinatge. Terres de polígons, de línies elèctriques i camps abandonats a Catalunya, després a França amb els seus canals, el cabalós i estimat riu Roine, i Carla, Carla Bruni. Vaig travessar Itàlia, amb els seus immigrants amagats, les mammachicho i pizzeries arreu.
No va ser un viatge fàcil, encara en terres catalanes vaig patir caravanes i peatges i sots a les carreteres, a França les grans vagues que impedien avançar i a Itàlia l’assetjament ara policial ara de la màfia. Però vaig arribar, vaig arribar al meu destí, a Tessàlia, al temple dels déus.
I us preguntareu que hi faig jo a Tessàlia. Doncs bé, he vingut a trobar-me amb el déu Èol, el déu dels vents, he vingut a demanar-li que em lliuri un odre amb tots els vents com el que va donar a Ulisses per obrir-lo en arribar a casa i destapar-lo perquè els vents, amb la seva fúria, escombrin tota la classe política, que escombri els especuladors i els mercenaris. Vull demanar-li al déu Èol que amb la seva saviesa m’ajudi a recuperar per a la meva terra mediterrània, per a la seva cultura filla de la grega, filla de la romana la dignitat que es mereix. Vull demanar-li que m’ajudi amb la força dels seus vents a tenir uns polítics honrats, que m’ajudi a expulsar als especuladors i que s’endugui lluny, molt lluny a tota aquesta colla de mercenaris que per quatre duros destrueixen el país, el meu país.
Vull que Èol em lliuri un vent fort i net que esborri els polígons que embruten els meus paisatges, un vent terrer amb la suficient força com per soterrar les línies elèctriques dels meus camps, dels meus boscos. Vull demanar-li un vent que netegi els boscos, que netegi els pobles i ciutats de tota aquesta immundícia. Vull demanar-li a Èol un vent que s’endugui els pensaments malsans dels meus conciutadans, que expulsi de les ments les ires i odis i que netegi els cors i les ànimes.
He parlat amb Hermes, missatger dels déus i déu del comerç, déu dels camins. Li he explicat el perquè de la meva visita i ha consultat l’oracle, i l’oracle li ha mostrat els comerços i els camins de la meva terra, terra germana a la seva i ha entès el motiu de la meva visita.
I Hermes ha parlat amb Èol i el déu dels vents m’ha volgut rebre. M’ha rebut i ha entès el perquè de les meves demandes. I hem pujat junts muntanyes i hem travessats camps fins a arribar a la caverna on es guarden els vents. I hem parlat amb els vents i els vents han entès la seva missió. I Èol ha deslligat els vents favorables a les meves pregàries i me’ls ha lliurat. Me’ls ha lliurat i ràpidament he volgut tornar a casa per veure complerts els meus somnis, somnis d’un país net, un país sostenible i un país en pau.
I els vents s’han desfermat i han bufat arreu netejant de polítics corruptes i inoperants el meu país, ha expulsat mar enllà als especuladors i mercenaris. Els vents han arrossegat els polígons i han soterrat les línies elèctriques, els vents han netejat els boscos i els pobles i les ciutats. Els vents s’han endut els pensaments malsans, les ires i els odis. Els vents han netejat els cors i les ànimes.
Avui he somiat que viatjava a Tessàlia i parlava amb els déus, he somiat amb un país net, sostenible i en pau. Avui he somiat, he tornat a somiar i en despertar he trobat un país sense paisatge, un país emprenyat. En despertar he volgut tornar a somiar que viatjava a Tessàlia i que el déu Èol em rebia per fer realitat els meus somnis.