El tren

Un dia més de rutina. D’agafar el tren i de seure al mateix lloc. Un altre dia més de rutina i allà està ell, seient al mateix lloc i llegint, sempre llegint. Qui deu ser?, estarà casat?, tindrà parella?. M’agrada com és. Sembla educat, sembla bona persona.
Un dia més de rutina. D’agafar el tren i de seure al mateix lloc. Un altre dia més de rutina i allà està ella, seient al mateix lloc. Qui deu ser?, estarà casada?, tindrà parella?. M’agrada com és. Morena, prima, i aquell escot, quin escot!.
No ho puc evitar. Aixeco el cap i el miro, l’observo. Llegint, sempre llegint. Deu ser una persona detallista i neta. El llibres sempre els porta folrats, imagino que ho fa per no embrutar-los, o potser ho fa per timidesa, perquè ningú sàpiga que està llegint. Si, segurament és un home reservat.
No ho puc evitar. Aixeco el cap i la miro, la observo mentre faig com si llegís. Mai llegeix ni escolta música. Sempre porta agafada la bossa. Mai porta la mateixa. Mirant com l’agafa, amb els braços creuats, un s’imagina sent la bossa i estar al seu costat, abraçat a ella i notant la duresa dels seus pits. Segurament és una salvatge al llit.
Avui com cada dia porta una muda diferent. Li agrada portar roba d’esport, moderna i còmoda, roba informal. Des d’aquí no ho puc veure, però segur que és roba de marca. Deu caminar molt perquè les sabates sempre les porta brutes, però no amb taques, brutes d’usar-les. I mitjons, mai porta mitjons...
Avui com cada dia porta una muda diferent. Li agrada portar roba atrevida, roba escotada. Sempre porta pantalons, últimament, com ja comença a fer calor, els porta curts. Te unes cames precioses, com les sabates que porta, sempre netes, sempre lluents. No porta gaire taló.
Què haurà fet abans d’agafar el tren?. Segurament ha improvisat a l’hora de vestir-se, haurà esmorzat, potser un cafè i s’haurà netejat, haurà agafat el llibre. Però, s’haurà acomiadat d’algú?, segurament sí, un home com aquell no pot estar sol. Li haurà donat un petó a la galta mentre ella encara dormia.
Què haurà fet abans d’agafar el tren?. Segurament tenia la roba preparada des d’ahir a la nit i haurà pres, potser un té. Haurà obert un armari i haurà agafat la bossa d’avui i, a tota presa, haurà buidat la bossa d’ahir per omplir aquesta. No, segurament això ja ho va fer ahir, abans d’anar a dormir. Però, s’haurà acomiadat d’algú?, segurament sí, una dona com aquella no pot estar sola. Abans de llevar-se hauran fet l’amor i ell s’ha quedat més feliç que un xinxol mentre ella es dutxava.
Se on puja perquè quan ell puja jo ja hi sóc al tren, l’agafo a la parada anterior. Però no se on baixa, quan jo baixo ell encara és al tren.
No se on puja perquè quan hi pujo ella ja hi és al tren. Però si que sé on baixa, jo baixo en la parada següent.
Deu anar a la feina, una feina de tècnic perquè li agrada observar. Quan no llegeix mira per la finestra i sembla veure coses en la que ningú s’hi fixa. Per com va vestit i les sabates que porta deu passar moltes hores caminant. Segur que te molts amics a la feina i que és molt simpàtic, sempre porta una rialla preparada i, l’altre dia que es va trobar amb algú, segurament un company de la feina, es mostrava simpàtic i rialler. Aquell dia em va agradar com saludava al company, amb una encaixada de mans i un copet afectuós a la espatlla. M’agradaria trobar-me’l i que em fes dos petons i una abraçada, una abraçada molt forta.
Deu anar a la feina, una feina de secretària o dependenta. De vegades mira la roba d’altres dones, mira les bosses i les sabates. Per com va vestida deu passar moltes hores darrera l’aparador. Segur que te molts amics a la feina i que és molt agradable. L’altre dia es va trobar a algú, segurament una companya de la feina, es mostrava xerraire i riallera. Aquell dia em va agradar com saludava la companya, amb dos petons i agafant-li les mans suaument. M’agradaria trobar-me-la i que em fes dos petons i m’agafés les mans suau, molt suaument.
Quan el miro, quan l’observo, veig en ell la persona que sempre he volgut tenir al costat. Una persona respectuosa, simpàtica i atenta, detallista. M’agradaria viatjar amb ell, seure al seu costat mentre m’agafa amb força però amb delicadesa la ma i mentre m’explica que és el que veu quan mira per la finestra.
Quan la miro, quan la observo, veig en ella la persona que sempre he volgut tenir al costat. Una persona seriosa, simpàtica i agradable, una dona afectuosa. He de reconèixer que al principi la veia amb desig, només veia els seu escot, les seves cames, però ara ja no, ara m’agrada mirar-li els ulls, els cabells i la expressió calmada del seu rostre. M’agradaria viatjar amb ella, seure al seu costat mentre m’agafa suaument però amb fermesa la ma i mentre m’explica que és el que veu quan mira la roba, les sabates i les bosses de les altres dones.
Però no pot ser, ja te parella, ell te parella i jo encara estic sola, buscant a algú, buscant un home com ell. Però potser no, potser està sol. Algun dia m’hauria de decidir i apropar-me a ell, seure al seient del costat del que ell ocupa cada matí i parlar amb ell, i confessar-li els meus sentiments. Potser ell sent el mateix. Va sí, demà mateix ho faig peti qui peti.
Però no pot ser, ja te parella, ella te parella i jo encara estic sol, buscant a algú, buscant una dona com ell. Però potser no, potser està sola. Algun dia m’hauria de decidir i apropar-me a ella, seure al seient del seu costat i parlar amb ella, i confessar-li ens meus sentiments. Potser ella sent el mateix. Va sí, demà mateix ho faig peti qui peti.
He arribat a la meva estació. El miro tímidament i baixo. Avui és l’últim dia, demà mateix podré acomiadar-me d’ell perquè ja ens haurem saludat, ja ens coneixerem i mai més viatjarem sols.
Ha arribat a la seva estació. La he seguit tímidament i ha baixat. Avui és l’últim dia, demà mateix podré acomiadar-la perquè ja ens haurem saludat, ja ens coneixerem i mai més viatjarem sols.
Quan he arribat a la feina m’han comunicat que per fi m’han autoritzat el canvi que havia demanat, demà mateix començo a treballar a les oficines que l’empresa te al meu poble. Demà!, no pot ser, no pot ser que això em passi justament ara, ara que estava decidida a parlar amb ell, amb el meu estimat i secret home. No el tornaré a veure, no podré dir-li el que sento per ell, continuaré estant sola.
Quan he arribat a la feina m’han comunicat que per fi m’han autoritzat el canvi que havia demanat, demà mateix començo a treballar a les oficines que l’empresa te al meu poble. Demà!, no pot ser, no pot ser que això em passi justament ara, ara que estava decidit a parlar amb ella, amb la meva estimada i secreta dona. No la tornaré a veure, no podré dir-li el que sento per ella, continuaré estant sol.Avui al tren faltaven dues persones. Avui al tren s’ha trencat una altra història d’amor. Avui el tren estava trist. Avui dues persones estaven tristes, però qui sap si un altre dia, en un altre tren, aquestes dues persones es trobin i neixi d’elles una bella història d’amor.