Reencarnació

A fora al carrer els petards i coets il·luminen la nit i retronen les parets. Els animals s’amaguen, s’amaguen els gats i s’amaguen els gossos, tots s’amaguen per què tenen por. Científics i estudiosos parlen de les vibracions i dels sons aguts de les explosions per justificar aquesta por. Hi ha una altra teoria, una teoria que te molt a veure amb el món màgic, el món esotèric o metafísic.
Diuen que quan un soldat mor al camp de batalla es reencarna en animal domèstic, ja sigui un gat, o un gos. És per això que tenen por i s’amaguen. Els esclats dels coets els hi porten records de lluita, records de mort, de sang i de patiment. Els esclats virulents que fan trontollar les parets rememoren els sotracs a les trinxeres en explotar les bombes. Potser sigui veritat, per això hi han tants, i és què, moren tants soldats als camps de batalla!.
Cada gos i cada gat és un soldat mort. Cada gos i cada gat te una personalitat pròpia. Els gossos són soldats fidels i lleials sempre a l’empara del seu comandament. Ben formats, diligents i, si cal, virulents. Sempre disposats a donar-ho tot per la causa, la causa del seu comandament. Sempre fidel al seu amo. Els gats, lliures i intrèpids, recorden les seves arriscades missions al camp de batalla corrent amunt i avall, sempre a primera fila, sempre donant la cara i disposats a esgarrapar a l’enemic i mantenint la seva independència del comandament però conservant la fidelitat.
Només és una teoria. Potser per això entre els gats i els gossos no hi ha una bona relació. Potser cadascun d’ells forma part d’un front, uns els bons, altres els dolents, però al final, tots, bons o dolents, acaben morint al camp de batalla i acaben reencarnats en animals domèstics. Potser per això persegueixen als ocells i les sargantanes. Diuen que és instint, diuen que és genètic, però els gossos i els gats mantenen el seu instint depredador. Potser el que mantenen és el seu esperit guerriller.
Els animals domèstics mantenen un especial vincle amb els humans i nosaltres amb ells. Ens són fidels i lleials però quan arriben les revetlles, quan arriben els petards s’amaguen. S’amaguen per què tenen por.
Aquests que hi creuen en aquesta teoria de la reencarnació dels soldats, veuen en els animals domèstics ànimes bessones i esperits d’aquells que un dia van donar la seva vida lluitant al camp de batalla per algú com ells. Altres teories diuen que si s’han reencarnat en animals domèstics és com a càstig pel simple fet d’haver estat soldats, d’haver volgut solucionar els seus conflictes de la forma més irracional i inhumana possible i que per això ara es veuen reencarnats en animals de companyia, en simples ostatges de la societat amb la marginal tasca d’acompanyament i de vigilar cases i caçar ratolins.
M’agraden els gossos i m’agraden els gats, però si per reencarnar-me en un d’ells he de ser soldat, m’estimo més ser una rata.