Vaga

Hi ha un col·lectiu que està de vaga. Cap novetat, sempre, i desgraciadament, hi ha algun col·lectiu que protesta, protesta fins el punt d’arribar a la vaga amb el què això significa, perquè quan fas vaga, el que fas, a banda de protestar, és posar en lloc la estabilitats econòmica de la família, però quan decideixes fer vaga, ets conscient de les conseqüències.
Algunes vagues són desproporcionades i, fins i tot, injustificables. Altres, encara i que et puguin afectar, no. Aquesta m’afecta amb els talls a les carreteres, amb la manca de subministrament frescos, però, i potser perquè no fa gaire he decidit participar activament en el moviment sindical, la recolzo. Segurament quan m’identifico i la recolzo no estic pensant en les raons que impulsa a aquest col·lectiu a mobilitzar-se, sinó que més aviat penso en els efectes de la famosa globalització, sentiment no gaire sindical, però... La vaga afecta als ciutadans de les grans ciutats i en menor mesura a les petites poblacions, això és el que m’agrada, que quedi en evidència la famosa globalització.
Les petites poblacions pateixen precarietat de serveis, no tenen grans àrees comercials, ni botigues de roba de marca, ni grans escoles públiques i privades, ni grans centres sanitaris però no es queixen. No, tenen petites botigues de queviures, escoles i centres assistencials precaris, merceries de subsistència, però el que no els hi està mancant aquests dies són els aliments primaris, no pateixen d’uns forns sense pa perquè el pa el fan ells, no tenen fruiteries tancades perquè les fruites i verdures provenen de les hortes de la pròpia població, ni pateixen de la manca de carn i peixos frescos perquè les granges i els pescadors continuen treballant i portant el fruit de la seva feina directament a botiga.
Aquestes poblacions són autosuficients, Algunes d’elles fins i tot disposaran d’una benzinera a prop, la qual disposarà de suficients recursos per a subministrar combustible als veïns. Aquesta vaga, a banda de les circumstàncies reals de la mateixa i de la injustificable situació que viu el col·lectiu, el que posa en evidencia és el fracàs de la societat globalitzada. És en situacions com aquesta quan un voldria viure en una petita població de beneïda sigui la zona. És quan un voldria viure al marge de les multinacionals i de la especulació. És quan un voldria anar a la horta a recollir el fruit de la seva feina i poder menjar i sopar amb els propis recursos. És quan un voldria anar a granja amb un cistell de tomàquets i canviar-los per un pollastre, per una gallina, per fer un bon brou amb el que alimentar a la família, o portar-li als pescador local i canviar-li per dues orades amb les que compartir un improvisat sopar amb la persona estimada.Però en el fons, qui voldria prescindir de la globalització?, qui voldria no poder anar a sopar a algun restaurant chic o comprar en el gran supermercat que no tanca al migdia. Qui voldria quedar-se a casa veient el programa de torn i perdre’s la última aventura d’Indiana Jones?, potser jo podria, però clar, ho dic amb la boca petita, perquè en el fons, no tenir amb qui compartir una orada en un improvisat sopar, treu importància a la societat autosuficient i dóna més valor a la vida fàcil i globalitzada de les àrees metropolitanes, i és que en el fons, tot es resumeix a una qüestió d’amor...