Juny enyorat

Mes de juny, no fa calor, els dies no són anodins, els camps no comencen a agafar una tonalitat groguenca. És entrar en polèmica i en pròpies contradiccions, però potser el famós canvi climàtic sigui això... Tant de bo, però és evident que l’anunciat i no menys esperat canvi climàtic serà una altra cosa, però, per què no somiar?.
Per què no somiar i gaudir d’aqueta primavera?. Fa uns mesos tots parlàvem, tots esperàvem, una gran sequera, un gran perill per als boscos, per a les collites i per al turisme, sobretot els polítics. Tots esperàvem i patíem pensant en el que se’ns venia a sobre, però no, la natura, capritxosa, va fer que un dia del mes d’abril tot canviés. Les corrents atlàntiques es situaven en unes latituds més aviat ancestrals i les depressions van començar a col·locar-se favorablement. Va començar a ploure, i a ploure intel·ligentment, com plovia fa anys durant el inici de la primavera. I els camps, tardanament, començaven a florir, a fer créixer les gramínies, a netejar els boscos i omplir-los d’un sotabosc verd i dens. Els rius començaven a néixer, recuperaven els seus cabals, tornaven a ser el que havien estat fa anys, molt anys.
Les multinacionals, els gran hipermercats, comencen a patir, la calor no ve i la gent continua amb la màniga llarga. Els petits comerços, tradicionals en els estils i en les temporalitats encara mantenen els seus estocs d’hivern, de tardor, d’entretemps i veuen com les tendes tornen a estar plenes, mentre les tendes de roba estiuenca, les tendes de moda, dels grans hipermercats, resten buides o amb gent aprofitant els restos de sèrie.
El canvi climàtic no és això, però perquè no aprofitar-lo, per que no gaudir dels verds boscos, per que no gaudir dels camps de secà, de les gramínies, per que no gaudir del cant dels ocells, de la netedat dels carrers. Perquè no gaudir, com l’any passat, d’una verda primavera, d’unes pluges de dos, de tres, de quatre dies, per que no gaudir de dies i dies sense sol.
En definitiva, per que no gaudir d’un clima tradicional, d’un clima que ens ha forjat, d’un clima que ha configurat el nostre paisatge, la nostra vida. Potser l’estiu sigui sec o calorós, potser no, potser la tardor sigui seca i tardana, potser no. El que si que tenim és una primavera com la dels nostres avis, com la dels nostres pares. I no ens queda més que gaudir-la moment a moment, que recordar-la i sentir-la, experimentant-la. És una primavera com les d’abans. Potser sigui la última, potser no, però no podem més que gaudir-la i celebrar-la. Pensem en uns mesos enrere en que veiem els pantans buits, els boscos secs i els rius morts.
Perquè no somiar que el canvi climàtic és això, tornar a les primaveres verdes i humides, tornar a sentir els ocells i tornar a riure, una primavera sense al·lèrgies ni tristors, una primavera com la dels nostres avis i els nostre pares, una primavera com cal.Aprofitem per sortir, per gaudir la natura i per trepitjar fang. Aprofitem per omplir les nostres ments d’una primavera, la última? tradicional, per poder explicar als nostres descendents aquella primavera del dos mil vuit. Aprofitem per pensar en el que tenim i en el que tindrem. Aprofitem per a agrair a la natura la seva saviesa.