Gossos i persones

Passejant pel carrer i a poc metres la policia local amonestava a una senyora per portar el gos, un gos petit i inofensiu, sense lligar. No se com ha acabat la cosa perquè he continuat el meu camí, indignat amb la reacció dels funcionaris.
Uns minuts més enllà uns nens jugaven sobre una jardinera trepitjant i matxucant el grup de flors, mentre les seves mares conversaven, al marge, animadament. La policia local no hi era allà, segurament perseguien gossos sense lligar. Mentrestant, els carrers estan plens de pintades, les papereres plenes i els carrers bruts de papers, embolcalls de menjar escombraries i de sorolloses motocicletes que embruten el medi just davant les instal·lacions de la policia local.
Seria molt fàcil recriminar a la policia local però, no ens enganyem, el que fan és complir amb la seva obligació, fer complir unes ordenances que hom pot considerar injustes i desproporcionades. No se com ha acabat l’amonestació a la dona que portava el gos sense lligar ni se el que diuen les ordenances de la localitat per on passejava. El que si que m’ha fet reflexionar són les ordenances municipals.
Per una qüestió més de curiositat que d’una altra cosa, sempre m’han cridat l’atenció les normatives locals d’allà on he viscut, primer la gran capital, després un petit poble, després una petita ciutat. Cap d’elles fa referència, exceptuant la recent ordenança cívica de Barcelona aplicable només als ciutadans, i no als turistes, a l’actuació ciutadana.
Tinc gos, gossa per a ser més concret, i no acostumo a portar-la deslligada, i no perquè sigui precisament perillosa, sinó perquè se dels perills dels carrers. D’igual manera, quan he pogut passejar pel carrer amb algun nen petit, algun nebot per a ser més concret, el porto agafat de la ma perquè se dels perills dels carrers. Quan passejo a camp obert, tant la gossa com els nebots van al seu aire, no hi ha perill.
És un tema polèmic comparar persones amb animals, potser només ho entendran qui tinguin animals domèstics o qui tinguin animals i nens petits. No és la meva intenció comparar una animal amb un nen, amb una persona, m’estimo massa als animals. El que si que és cert i així ho crec és que són molt més perillosos alguns nens, alguns adolescents i alguns adults que molts animals. Qui te un gos considerat perillós o especialment agressiu el porta lligat. La pròpia responsabilitat de tenir un animal et porta a així fer-ho. Però, qui te un fill perillós o especialment agressiu pel be comú, pel mobiliari urbà o pels bens públics, no l’hauria de portar igualment lligat?, no s’hauria d’aplicar o legislar la mateixa normativa per a qualsevol ésser viu?, quina diferència hi ha entre la defecació d’un gos i el llançament d’un embolcall de berenar?, si parlem de sostenibilitat o conservació del medi ambient, la defecació com a matèria orgànica es descomposta mentre l’embolcall pot perdurar per a un període de fins a cent anys. Estem d’acord que recollir la defecació és una qüestió de sanitat, però les mosques també mengen restes de berenar..., malgrat això hi ha una diferència, les normatives castiguen la no recollida de la defecació i es mostren indiferents davant l’embolcall. Correcte a mitges, la sanitat és important però el medi ambient també.
Pot semblar una opinió feixista o totalitària, però no castigar als agressors dels bens comuns, no castigar a aquells que malmeten els jardins, que pinten parets i portes o que embruten els carrers suposa un fet diferencial contra els acompanyants dels gossos que defequen pel carrer o que caminen tranquil·lament pel carrer i que, davant la defecació del seu company el gos, la recullen i dipositen en un contenidor o en una paperera, fins i tot hi ha gent que porta una petita ampolla d’aigua per dissoldre els orins dels seus animals. Mentrestant, tirar papers i embolcalls a terra, permetre als nens trepitjar les jardineres, els adolescents pintar parets i destrossar el mobiliari o els motoristes circular a escap lliure, continua sent una impunitat.
Només una pregunta que sempre m’ha intrigat. Quan la policia local de la gran ciutat que va a cavall veu defecar als seus companys, els cavalls, baixen de l’animal a recollir-les?, no seria d’igual aplicació la normativa?, no se, però em sembla que la vida és molt més senzilla que dedicar-se a amonestar a algú que porta al seu animal domèstic sense lligar, i és que si hi haguessin estadístiques del tema, deuen ser més els animals agredits per nens perillosos que els nens agredits per gossos perillosos, però, és més fàcil sancionar a l’animal domèstic que a l’altre tipus d’animal menys domèstic...Per cert, per quan una ordenança municipal que reguli la capacitat de qui mana?.