Més pluja!

Tornem-hi amb la pluja!. Ahir vaig assistir a una presentació, una jornada tècnica que portava per títol un provocador “l’aigua, un bé molt abundant”. En principi semblava alguna cosa de broma o de crítica però no. La jornada anava a càrrec d’Antoni Mestres, gens sospitós de la crítica o la broma, així que, i malgrat altres possibilitats de passar la tarda, vaig decidir colar-me i veure que era això de l’abundància de l’aigua.
La jornada parlava de l’aigua de pluja i de com aquesta es desaprofita. Després d’uns números i estadístiques generals un ja començava a entendre l’enunciat. Després, el presentador parlava d’un habitatge, un habitatge unifamiliar on s’aprofitava tota i cadascuna de les gotes d’aigua de la parcel·la fins al punt d’haver-se desconnectat de la xarxa de subministrament i, tot i que a la casa hi viuen cinc persones, es produeix un superàvit i ha d’acabar abocant aigua a claveguera. No només això, l’habitatge te els sanitaris connectats a pous cecs els quals composten la matèria orgànica que després servirà com a adob pel jardí..., en definitiva, una casa energèticament autosuficient, perquè, si no hi hagués prou, també disposa de plaques solars.
Pel que fa a l’aigua de pluja i exposada la seva qualitat com a aigua per a veure, una cosa que a tots ens pot semblar ara per ara inversemblant, el mecanisme de recollida consisteix en deixar passar els primers litres, que són en teoria els que arrosseguen la brutícia tant atmosfèrica com de les superfícies, ell calcula que els primers dos o tres litres, i la resta la condueix a dipòsits des dels quals i mitjançant llum ultraviolada acaba depurant o esterilitzant. La resta de la pluja que recull, directament passa a altre dipòsit i la fa servir per altres utilitats en les que no li cal ser aigua depurada o potable.
A la presentació, o el sentit final de la mateixa, es proposa aprofitar tota l’aigua de pluja de les ciutats, dels pobles, i fer servir els carrers com autèntiques rieres, de fet, ell parla dels carrers com de canalitzadors d’aigua, altra proposta revolucionaria però encertada per, després, fer servir aquesta aigua no com aigua per a reg, que algú si que ja fa, sinó com a aigua de consum de boca.
A la jornada també s’ha parlat de com algunes localitats ja han començat a doblar la xarxa de clavegueram, per una banda recullen l’aigua de pluja (deixant passar la primera glopada, que és la que arrossega la brutícia, cap a la claveguera normal) per abocar-la directament a la riera o riu del poble, i l’altre tram, el de pròpiament clavegueram, va directe a la depuradora. Ell proposa no abocar l’aigua de pluja al riu sinó aprofitar-la o emmagatzemar-la.De tot això, la conclusió que un treu és que realment l’aigua suposa un problema, però és un problema de gestió, i com ell diu, si els diners gastats o que es volien gastar en connexions i vaixells es destinessin a investigació o en solucions per a alguns revolucionàries, arribaria el dia en que l’aigua deixaria de ser un problema perquè amb la recollida de la pluja en tindríem prou pel consum humà i pel manteniment dels serveis i encara ens sobraria per al manteniment dels rius i ecosistemes, així que, al final, un arriba a la conclusió de que el veritable problema de l’aigua de pluja és que és gratuïta i per tant no produeix beneficis als grans lobbies i especuladors de l’aigua.