La pluja

La pluja, la pluja en certa manera ha marcat la meva vida. Recordo que de ben petit, quan plovia, quan hi havia tempesta, quan tronava vomitava, perquè?, per què, gran misteri de la meva vida que sempre he amagat perquè en certa forma em feia vergonya o volia mantenir en secret, un dels meus secrets, vomitava perquè patia, patia pensant que la tempesta pogués afectar a la família, en concret a la meva avia, la materna, la paterna?, és igual, no ve al cas. I patia perquè pensava que li podria estar passant alguna cosa, i de retruc a la gent que la envoltava, tiets, tietes, avi..., i potser influenciat per alguna història que m’havien explicat de petit, més petit, qui sap, no ho recordo.
Més endavant, mot més endavant, quan plovia i ja havia superat la por, el secret, la pluja, les tempestes i els trons, tots aquest fenòmens van passar a agradar-me i anava a buscar-los. Com?, senzillament, quan tot feia semblar que plouria, sortia al carrer. Amb la gossa, sol, és igual, sortia al carrer, i si plovia, em mullava. Res més bonic que ser mullat per la pluja. Friki?, no ho sé, però ho buscava i ho trobava, i la família reia amb la meva “mala” sort.
Més endavant, mot més endavant, la pluja d’un dia concret de no recordo quin mes ni quin any (ho recordo però forma part dels meus secrets), la pluja, la tempesta i els trons va tornar a ser determinant a la meva vida. Poc abans d’un gran aiguat un amic, un germà, va determinar, va definir, el seu amor, el seu destí, que encara dura i espero que duri eternament. I mentre ell i ella somiaven amb un futur conjunt, en un únic futur, jo posava galledes a les goteres de casa...
No fa gaire, la pluja, la manca de pluja, ha marcat una part del meu futur o, més aviat del meu present, o, més ben dit, del meu passat, perquè la meva vida laboral ha estat determinat per la pluja. Alguns pensen que la meva vida laboral està determinada pel consum d’aigua. Jo crec que la determina la pluja. Qüestió de matisos, uns consideren que confisco, que controlo el consum, jo crec que confisco, que controlo la quantitat de pluja. Qüestió de matisos.
I ara, fa poc, molt poc i gràcies a la pluja, he tingut la oportunitat de conèixer a algú, a una persona. Una persona, sense més. Una persona humana, sense més. Gràcies a la pluja hem pogut estat junts, ens hem pogut conèixer, i dono gràcies a la pluja per permetre’m aquest moment, per deixar-me conèixer a aquesta persona. Potser el destí determini que la troballa sigui com la pluja, un fet circumstancial, espero que no, i espero que per aquesta persona humana tampoc, i espero que per la pluja tampoc, espero que la pluja no sigui un fet circumstancial, que tampoc ho sigui.
La pluja. De vegades desitjada, de vegades rebutjada. Conèixer a algú, de vegades desitjat, de vegades rebutjat. Tot és circumstancial. Que plogui, que et mullis, conèixer a algú, que et mullis, que es mulli. És igual. Les coses passen. Surts de casa i encara que sàpigues que està a punt de ploure, tu surts, arrisques, perquè?, per què vols mullar-te, ja sigui amb la pluja, ja sigui amb algú, amb una persona humana. És igual. Diuen que quan plou t’has de quedar a casa, no t’has de mullar quan plou perquè pots refredar-te, però malgrat tot, malgrat el que es diu tu surts, i quan surts i plou pots mullar-te, t’arrisques. El que és del tot segur és que si et quedes a casa no et molls. Jo vaig decidir sortir de casa buscant la pluja, buscant la persona humana i hi vaig trobar totes dues. M’he mullat i no m’he refredat, m’he mullat i he conegut. Ha valgut la pena. Només queda esperar que plogui o, i encara que diuen que si surts quan fa sol pots agafar una insolació, un càncer de pell i no se quantes coses més, si sortir al carrer quan fa sol és sortir al carrer amb una persona humana no hi ha dubte, sortiré al carrer perquè hi ha persones humanes que són com la pluja i el sol, poden fer mal, però el risc paga la pena perquè la contraprestació és molt més bonica que qualsevol perjudici que el destí et pugui reportar.Diuen que avui a la tarda pot tornar a ploure. Què plogui!, i que la pluja torni a marcar la meva vida!.