Fam

Més notícies, ara diuen que hi ha fam al món i que aquesta afecta a un bon número de milions de persones. Tampoc és novetat, des que tinc ús de raó, que tampoc és tant, que ho sento a dir. No és excusa, ni molt menys, que ara el tema m’inquieta, no, fa molt, molt més d’ençà l’ús de la raó. Un, crític de mena, pensa que això comença a preocupar ara que el preu de l’aliment, del gra, comença a afectar a aquells que fins ara feien la vista grossa i es dedicaven a tirar els aliments bàsics, és una opinió.
Diuen que el preu del petroli i la proliferació de l’ús de gramínies en la producció de biocombustibles com a substitutiu és la principal causa de la pujada de preus dels aliments bàsics, però són els països que tiren els aliments els principals productors o consumidors d’aquests biocombustibles, no?. Un, crític de mena, veu en aquestes afirmacions un altre cop cap als productors del petroli, també anomenats productors d’armes de destrucció massiva si no ho tinc mal entès i de possibles tenedors d’armes nuclears, és a dir, els països musulmans o orientals, curiosament països que no es deixen entabanar per les primeres o primera potència mundial, curiosament la que busca vida a Mart. Evidentment no hi ha cap altra solució, justifiquem la submissió de la seva població i els seus governs. Si, ja se que és rebuscat però és que un, malpensa de naixement.
Fam al món, fam al tercer món, i al segon i al primer. Els preus pugen i pugen sense parar en una proporció inversament proporcional a les nòmines, perdó, m’he deixat portar per l’esperit sindical. Els preus dels aliment pugen i hom atribueix aquesta pujada al preu del petroli. Potser sí, però si invertíssim menys diners en especulacions de tot tipus, sigui quina sigui, en investigació, en recuperació de terres fèrtils, en països pobres, potser llavors podríem trobar una solució en minvar la fam. Potser si en comptes de planejar grans casinos en terres ermes penséssim en convertir-les en terres de secà, en terres fèrtils, potser llavors podríem reduir en gran mesura la fam o precarietat alimentaria en països del primer món que ajudarien als del segon i als de tercer. Potser si en comptes d’esgotar els aqüífers amb polígons industrials i inversemblants urbanitzacions plenes de praderes de gespa els dediquéssim a la agricultura minvaríem la fam al primer món, i al segon i al tercer. Potser si no tiréssim els aliments a les escombraries, si no malbaratéssim el menjar ajudaríem a reduir la fam.
Però no, és més fàcil atribuir la fam, atribuir la crisi econòmica, al preu del petroli sense parar-nos a investigar alternatives que no només resoldrien el problema de la fam, també resoldrien el problema de les emissions de co2 i el problema de les guerres preventives, però és més fàcil justificar ves a saber què, és més fàcil atribuir el problema al preu del petroli, preu amb el que durant molts i molts anys han estat especulant els països del primer món, però com que ara se’ls esgota a ells, res millor que començar a especular amb el preu del gra, amb el preu dels aliments bàsics perjudicant als de sempre, als països pobres, al tercer món.Un, ja comença a estar fart de sentir a la premsa aquestes notícies, un, ja comença a estar fart de veure els contenidors plens de menjar, un, ja comença a estar fart de comprar compulsivament aliments que no menjarà. Un, ja comença a estar fart de veure als nens africans envoltats de mosques i patint gana. Un, ja comença a estar fart de tot plegat. Per això, un, cada vegada que menja, mira de no deixar res al plat, per respecte a tots aquells que passen gana i un, desitja que algun dia, quan vagi a comprar, només compri allò que realment necessita, bàsicament per respecte a aquells que després sortiran a la tele passant gana.