Immigrant

Darrerament s’estan pronunciant molts governs contra la immigració i, d’una manera molt radical alguns governs de països que van destacar el darrer segle per la seva forta emigració. És ben segur que les persones més radicalment contraries a les persones que han vingut o han anat a d’altres països a buscar el benestar del que no poden gaudir a la seva terra també han estat immigrants. Les més grans manifestacions i agressions es produeixen en barris, en pobles, habitats per gent que no és natal d’aquella terra però que se l’han fet seva, segurament perquè quan ells van venir o van anar no van trobar cap reticència a la seva presència, de ben segur perquè els nadius van entendre que aquells venien a treballar i a fer gran aquella terra. També és possible que el que facin és reproduir el que ells van patir.
Sigui com sigui, qui determina de qui és la terra?, diuen que la terra és de qui la treballa, d’altres, aquí a casa nostra, diuen què és català aquell que viu i treballa a Catalunya, i la premissa és podria aplicar a d’altres països, a d’altres nacions perquè no oblidem que qui a fet gran aquest país han estat i continuen sent els immigrants que feien i fan les feines dels qui aquí no les fan. Són ells qui van aixecar les grans presses que ara tant vigilem, són ells qui van asfaltar i alçar les nostres ciutats com són ara qui ens porten els trens de gran velocitat, les línies de metro i qui netegen els nostres boscos. I ho fan aquí com ho fan als països d’aquells governs que ara els volen fer fora. Ara són ells qui cuiden els nostres fills i els nostres pares, molts d’ells immigrants, i que segurament també van cuidar a altres nens i altres avis. No obliden que són ells, els immigrants indesitjats d’ara qui ens paguen i pagaran les pensions, i no només a nosaltres, que seria del continent europeu sense la immigració?, qui manté la natalitat i enriqueix les cultures?, són ells, desenganyem-nos.
Quan un llegeix el llibre dels altres catalans, d’en Paco Candel, no fa res més que veure reproduït l’escenari viscut a Barcelona, a Catalunya, a mitjans de segle passat quan van venir immigrants d’altres terres en busca de benestar, en busca de feina, en definitiva en busca d’un futur que al seu lloc d’origen senzillament no existia. És un llibre vell però que rellegint-lo un veu i compren el que avui s’està vivint no només aquí, sinó a tot el mal dit primer món. I un entén que, davant el fet, només queda agrair a aquells que venen aquí a deixar-se la pell que hagin vingut i hagin triat la nostra terra per fer realitat el seu somni i, de retruc, el nostre, el nostre somni d’un primer món, d’una qualitat de vida. Hi ha una altre llibre, gent del sud de Concepció G. Maluquer que explica el mateix però des del punt de vista del nadiu que rep les onades migratòries i des del qual s’entén i comprova com els sentiments es reprodueixen i com les pors són les mateixes abans i ara però què, com no pot ser d’una altra manera la convivència guanya a la intolerància.I quan els seus fills parlin la nostra llengua i comparteixin la seva cultura amb la nostra, quan algun dels seus fills arribi a presidir el govern de la nació, potser llavors no ens causi cap temor la seva presencia i la visquem amb total naturalitat i potser llavors, tots aquells que ara es senten molestos amb la seva estada, se’n penedeixin de la seva actitud perquè en definitiva, si en el seu moment els meus pares haguessin estat tractats com ara ho fem o ho fan amb els nous immigrants, segurament ara no estaria aquí escrivint ni molts de vosaltres llegint. Afortunadament llavors va guanyar el sentit comú com, no pot ser d’una altra manera, ara també guanyi i l’actitud d’uns quants governants quedarà en evidència i el sentit comú de nosaltres, els autèntics governants de la nostra terra, es sobreposarà a la intolerància i conviurem com en els seus moment ho van fer i ho fan els nostre pares, abans andalusos o murcians ara africans o sud-americans.