El barri

La veïna d’un barri dels anomenats marginals manifesta que el seu barri és el millor de la ciutat, però que cal cuidar-lo. Segurament aquestes declaracions per a molta gent siguin més tòpiques que una altra cosa i és què, qui voldria viure en un barri com aquell?.
Hi ha una tendència a la marginalitat i a la exclusió social de determinades zones que no deixen de ser res més que guetos, territoris que, en un determinat moment de la història de totes les ciutats serveixen per recloure o recollir persones, famílies d’extracció social baixa. És el que s’acostuma a fer amb tot allò que resulta molest, ja siguin deixalles, avis o indústries.
Aquests barris marginals s’acostumen a aixecar en zones igualment marginals, al costat dels rius convertits en abocadors, al costat del mar, un mar brut, en zones deprimides i abatussades per riades, antics abocadors o al costat de zones industrials altament contaminades.
Però les ciutats continuen creixent i arriba un moment en que es queden sense terreny per edificar, per especular. Igualment, les dimensions de les ciutats deixen sense espai a les zones verdes, a les zones d’oci i el propi progrés porta a recuperar els rius, a netejar les platges i l’aigua del mar. La gent, les necessitats i les noves tendències reclamen un aire net, un ambient saludable i les indústries contaminats senzillament desapareixen. I és llavors quan les zones, els territoris llavors deprimits, llavors marginals comencen a guanyar i a recuperar la seva qualitat. Les persones, les famílies excloses descobreixen que no són tals, que ells també tenen drets i que ells també formen part del sistema democràtic, per tant, que ells també volen ajuts, que ells també volen serveis i que ells també han de rebre les mateixes atencions que la resta de la societat. En aquest moment els barris i les gents marginals passen a forma part de la ciutat.
Aquell barri entre el riu i el mar, vorejat per autopistes, per carreteres i per vies de tren comença a crida l’atenció social. S’ha transformat en un territori amb unes fantàstiques platges al costat, amb un parc fluvial no menys fantàstic i ben comunicat, molt ben comunicat. Els carrers es reformen gràcies als ajuts comunitaris, els pisos son reformats i les places recuperen els seus arbres, els seus jocs infantils. El que abans eren indústries ara són grans edificis d’alt standing que criden l’atenció de les classes més poderoses que en grans onades deixen les zones altes per aquests nous barris. I d’aquesta migració es beneficien els oblidats. Ara els seus carrers són bàsics per a facilitar l’accés dels poderosos, per què per ells circulin els seus tramvies.
Els exclosos són inclosos. Després d’anys de marginalitat i exclusió són ateses les seves reclamacions i els focus de drogoaddicció, de prostitució i de violència al carrer són controlats. La societat, la ciutat descobreix llavors que els veïns d’aquell barri són gents normals, són treballadors, són famílies amb els mateixos drets que tots. I la especulació també arriba, i amb ella les reformes, i amb les reformes aquell barri marginal comença a ser conegut per la ciutat que, en certa manera, l’enveja. Potser si que sigui el millor barri de la ciutat.
I cal cuidar-lo, cal preservar-lo. Molta gent ha viscut allà durant molts anys, han patit les calors, les olors i els fums del riu, del mar, de les carreteres i de les fàbriques, han patit les dificultats de conviure amb veïns molestos i perillosos i han sofert vivint en pisos precaris i humits. Però ara els han descobert, els han reformat, els han rentat la cara i han curat les ferides endèmiques del barri. Però cal cuidar-lo, cal tenir cura i lluitar per què els veïns que han trobat per fi la vida no la perdin.El millor barri de la ciutat no és el que disposa dels millors serveis, del millor aire i dels millors jardins, no, segurament per a aquella veïna de barri, el millor barri de la ciutat és el seu, i és el seu perquè per fi en ell pot viure tranquil·la, pot passejar segura i pot anar a comprar sense por de ser assaltada, com la resta de veïns de la ciutat, però és que a més, pot continuar vivint amb la seva família i ara, ja pot obrir la finestra a l’estiu perquè entri la fresca, i ara, ja pot anar a la gran ciutat sense haver de caminar i caminar fins a la parada de l’autobús, ara, el seu barri ja te metro i ja te tramvia, ara el seu barri ja te comissaria, ja te escoles i ja te consultoris com cal. Ara, ja pot mirar als seus veïns de tu a tu i ara ja no cal que s’amagui de dir que el seu barri és la Mina.