Cent escrits

Cent escrits. En aquest blog ja hi ha cent escrits. Qui ho havia de dir quan a mitjans de gener va començar a caminar. En principi, i no ho digueu a ningú, l’objectiu era cridar l’atenció d’una persona molt estimada, molt enyorada i de poder dir-li allò que en persona no li podia expressar. No ha passat gaire temps i l’objectiu no s’ha complert, pitjor per a ella!, no?.
Com que compartir és bonic, aquest blog va passar a ser una forma de compartir impressions i sentiments amb altres persones, amb vosaltres, també molt estimats i alguns enyorats que heu seguit aquests escrits. Són moments d’agraïments, d’agrair la vostra fidelitat, la vostra complicitat i la manca de comentaris... És un plaer compartir amb vosaltres, gràcies!.
Amb això d’escriure en un blog hi ha un perill, i és que allò que es diu, que s’escriu, hi queda i clar, qui sap si pot girar-se en contra. De moment tot s’ha girat a favor. Alguns escrits han estat molt personals, molt dedicats a algú que, i aquest és l’avantatge de compartir el blog amb els amics, tots coneixeu. Amb altres ha servit per iniciar converses, tertúlies i polèmiques i algun per ser després compartit o publicat amb més gent. Amb d’altres ha servir per potenciar l’amistat.
I ara que ja són cent els escrits, l’objectiu és arribar als dos-cents tot esquivant les crisis d’inspiració. Però això només serà possible amb vosaltres a prop, que sou els que impulseu a compartir-lo amb la vostra fidelitat, la vostra complicitat i la manca de comentaris... És un plaer compartir amb vosaltres, gràcies!.
I ara que hi penso, l’objectiu inicial del blog si que s’ha complert, he pogut dir-li a moltes persones estimades i enyorades tot allò que en persona no podia expressar. Millor per a mi!, no?.Apa, fins els dos-cents!.