Reflexionant

Avui m’he trobat una amiga i hem estat caminant i sopant plegats, sincerament ho necessitava, últimament hi ha coses molt estranyes al meu voltant i alguna que altra decepció. Ha estat com una glopada d’aire fresc i no perquè hagi pogut parlar de les meves coses, sinó perquè he escoltat altres tipus de problemes que fan irrellevants els meus. No se per quin motiu no m’agrada parlar dels meus problemes, potser perquè no vull que ningú es pugui amoïnar per mi.
Sobre el que hem estat parlant tampoc diré res, només que m’ha resultat grat comprovar que hi ha algú que hi confia en mi i ella sí te la capacitat de parlar i explicar allò que l’amoïna. Sempre m’he estimat més escoltar que parlar i possiblement per això hi ha gent que em parla, perquè se escoltar, això diuen.
Quan ha acabat la vetllada he estat reflexionant sobre tot plegat i he arribat a la conclusió que també m’estimo més escriure que parlar. Moltes de les coses que escric, les que podeu llegir i les que no, són coses que segurament no seria capaç de dir-les, sobre això algú em va dir que era perquè tampoc era capaç d’estimar ningú, perquè només quan t’estimes a algú de debò li parles de debò. També he arribat a la conclusió que és cert, de que sóc incapaç d’estimar, estimar de debò, en definitiva que tinc por d’estimar perquè, simplement, no se com fer-ho.A l’amiga amb la que estat caminant i sopant, no fa gaire la vaig conèixer i ella si que estima encara que a una persona poc apropiada, però malgrat això ella no te por dels seus sentiments i no te por que el temps li demostri que s’equivoca, perquè per a ella és més important estimar que no haver estimat, el contrari que jo, que la por al desamor em fa preferir no estimar, i segurament per això no vull conèixer de les persones, de les dones, més d’allò que em pugui arribar a vincular-me a elles ni vull que elles, les persones, les dones, sàpiguen de mi més enllà del que poden veure. Algú em va dir no fa gaire que si no tenia parella és perquè no obria el meu cor, i si, és veritat, potser del meu cor només mostro això, una mostra i si algú vol buscar més enllà, li mostro la part fosca per allunyar-la de mi. Possiblement sigui un problema, un inconvenient, però per a mi és una forma de viure, és la meva forma de viure i ja m’està bé, encara que després d’haver caminat i sopat amb una amiga, m’hagués agradat poder parlar amb algú i explicar-li els meus problemes...