Qui tria es tria

Difícil moment el de triar. Fa molt de temps una noia em va demanar si podia llegir-me la ma, i no li vaig dir que no, senzillament per que el que jo volia és tenir la seva ma entre les meves mans... En aquell moment d’intenses sensacions, almenys per a mi, em va dir que en un determinat moment de la meva vida hauria de triar entre un camí o un altre i que aquella decisió hauria de marcar de forma definitiva el meu futur. La vaig mirar als ulls i vaig veure en ella el meu futur. El temps, implacable, va demostrar que estava equivocat.
Aquella predicció ha marcat en certa manera part de la meva vida i de les eleccions que al llarg del temps he hagut de fer. Algunes segurament mal fetes, i moltes altres, ben bé totes, de manera precipitada i irreflexiva però sempre mirant de ser conseqüent amb elles i pensar, i saber, que qualsevol de les tries que he fet ha estat meva i conscient de que triés el que triés no hi havia pas enrere i de que tota elecció feta no era més que un acte individual. Sempre recordant aquelles paraules de la noia estimada i sabent que el que estava en joc era el meu futur.Quan algú fa una elecció, quan algú tria una opció o una altra, el que de fet fa és orientar el discórrer de la seva pròpia vida cap a un costat o l’altre i poc a poc es va modelant en funció de les seves eleccions. Penedir-se d’una elecció, d’una tria hauria de servir per orientar futures opcions però mai per condicionar-les o per fer dubtar. Potser pensem que d’haver triat l’altra elecció tot ens hagués anat millor, però és més positiu pensar en tot allò de bo que ens ha aportat la nostra alternativa i deixar de banda l’altra que, segurament, tothom ens dirà com hem estat d’errats però sempre poder estar orgullosos d’aquell error perquè almenys ha estat nostre. I és que al final, qui tria es tria i si ara estem aquí, junts, és perquè les nostres eleccions ens han portat fins aquí...