Oblidar

No m’agrada oblidar allò que ha estat important o transcendent a la meva vida. Cada vegada que oblidem és com una petita mort d’una part de nosaltres mateixos, de la nostra pròpia història.
De vegades voldria tenir una còpia de tot allò que he anat oblidant a la meva vida i de totes aquelles persones que, havent passat per la meva vida, ara no són ni tant sols un record i restaurar-les per saber que va motivar l’oblit i perquè ja no les recordo.
L’any noranta-cinc van haver incendis forestals a Catalunya que van assolar bona part del país, bona part del seus paisatges. Eren paisatges viscuts, coneguts i molts d’ells en companyia, en bona companyia un, dos anys enrere del desastre. Amb el foc van morir molts d’aquells records però no he pogut ni he volgut oblidar-los ni he pogut, passat els anys, retornar a aquells paisatges, a aquells llocs entranyables per no esborrar els records. Durant molt de temps em vaig sentir culpable d’aquells incendis, sentia com si algun ser superior, d’aquells en que no hi crec, em volgués castigar amb allò més estimat. Recordo aquells dies d’incendis i recordo veure les notícies i retallant els diaris en silenci, en solitud, i plorant impotent amb la destrucció d’una part de la meva història.
Ho vaig superar i des de llavors, quan visito algun racó d’aquest petit i entranyable país el retrato i m’impregno d’ell per fer-lo part de la meva vida. Observo i capto petits moments, petits sentiments per si algun dia ja no hi són. M’agrada viure’ls en companyia per compartir-los i vincular-los a algú del que tampoc m’hagi d’oblidar.Però no només l’acció de la natura ha destruït paisatges, l’acció de l’home amb els seus polígons, les seves infraestructures i les seves ànsies immobiliàries també han destruït paisatges, també han ferit els meus records. És inevitable. Per això, cada vegada queden menys llocs on retornar sense obrir una ferida. Potser per això la gent viatja, perquè busca nous llocs que recordar i no oblidar, potser per això no voldria oblidar més, potser per això no puc perdonar a qui m’obliga a oblidar.