Orgullós

Aquesta és la història d’una persona que es sentia orgullosa de si mateix, de tot el que havia fet i com ho havia fet. Molts el titllaven de petulant, de xulo, de sobrat o de cregut, però ell continuava estant orgullós del que feia i havia fet, i de ben segur que seguiria sentint-se orgullós del que fes en endavant.
I estava orgullós de si mateix perquè tot el que havia fet ho havia fet amb el màxim interès, modèstia i il·lusió i sempre pensant en fer el mínim de mal possible al demés. Segurament alguna de les coses fetes havia tingut alguna conseqüència negativa per a algú, però, és que no és veritat que res del que es faci repercuteix d’igual manera en tothom?.
El bé suprem és impossible. És difícil, molt difícil obrar sense que algú no es vegi perjudicat, en qualsevol aspecte de la vida, sempre hi haurà algú agraviat, és inevitable, però si quan has fet alguna cosa l’has fet amb les millors de les intencions, amb la millor voluntat i pensant en el benefici d’una majoria, no queda una altra que sentir-se orgullós, com la persona d’aquesta història.
Però aquesta persona va ser atacada immisericordiosament pels seus actes, per la seva feina. I va ser atacada més per enveja que per venjança, i els atacs que va rebre el van acabar afectant de tal manera que va posar en dubte la seva manera d’obrar. I va decidir obrar com volien aquells que l’atacaven. I va arribar a sentir-se orgullós de la seva feina, perquè la va fer amb tota la bona voluntat, però, sempre hi ha un però, es va adonar que els seus actes, fets per acontentar a aquells que l’havien atacat, perjudicaven a molts dels que sempre havien estat amb ell i confiat en ell. Havia canviat la seva forma d’obrar, ja no ho feina pensant en el benefici d’una majoria, havia obrat pensant en aquells que l’havien atacat, més per enveja que per venjança. I aquells que sempre havien confiat en ell, havien perdut aquesta confiança. Ja no estaven orgullosos d’ell.Es va adonar a temps, a temps de rectificar. Des d’aquell moment, la persona orgullosa de si mateixa va prendre una decisió, continuaria obrant com sempre ho havia fet: amb el màxim interès, modèstia i il·lusió i sempre pensant en fer el mínim de mal possible al demés, sempre pensant en el benefici d’una majoria. Aquells que l’atacaven més per enveja que per venjança es van venjar d’ell i intentaren impedir que tornés a obrar, que tornés a treballar. Però no ha van aconseguir. La persona orgullosa, mercès al seu orgull es va sobreposar, i amb l’ajut d’aquells que sempre havien confiat en ell, va tornar a obrar i treballar com sempre ho havia fet i així va aconseguir que tots el que l’envoltaven estiguessin orgullosos d’ell. Ara treballava menys, obrava menys, però tot allò que feia ho feia orgullós de si mateix.