Hi ha vida a Mart!

Estic amoïnat. La primera potència mundial està entestada en trobar vida a Mart, i ja em direu quina necessitat hi ha de saber el que passa més enllà del nostre planeta... Pensant malament hom pensaria que ara que han destruït el nostre volen assolar un altre, o potser és que aquest ja se’ls hi ha quedat petit, com que aquí ja no poden destruir res més, doncs ara toca un altre.
Crec que el que passa és que com que aquí, a la Terra, ja els hem clixat i ja no els hi queda a qui vendre els seus excedents de co2 han pensat, calla, els enviem a Mart, i ja està, així no ens molestaran més amb protocols de Kioto i amb canvis climàtics. I si de retruc trobem vida, doncs fem tres o quatre atacs preventius i de pas, experimentem amb armes químiques. Potser el que passa és que s’imaginen que el seu enemic, el de les barbes i a qui no hi ha manera de trobar (no escric el seu nom no sigui qui m’impliquin en algun contuberni i m’enviïn al lloc aquell de Cuba on hostatgen sospitosos) s’amaga allà, que per cert, tampoc estaria malament que una vegada detectada la famosa vida marciana se’l trobessin a ell.
És curiós que es gastin autèntiques fortunes en trobar vida en un planeta que no és el nostre mentre aquí hi ha vida, o infravida que malviu, que passa gana i pateix guerres absurdes. És curiós que es busqui aigua més enllà quan aquí es malbarata, s’embruta i s’esgota inútilment, potser volen fer un transvasament. És curiós que siguin ells, sempre ells, els imperialistes, el que s’entestin en descobrir noves civilitzacions, noves formes de vida. Però per què?, per què deixar perdre un planeta com el nostre, encara recuperable, que ens ho ha donat tot, que es continua sacrificant per nosaltres els humans?. Per què invertir en formes de vida estranyes, incomprensibles per nosaltres i que, d’existir, viuen en pau. Per què no invertir en recuperar l’autèntic esperit humà, per què no invertir en reconciliar-nos, en recuperar i cuidar, i mimar el nostre planeta. Per què no invertir en investigar, en destruir les armes, en desactivar els camps de mines. Per què no invertir en equilibrar la vida, en suprimir les classes socials i les desigualtats. Per què no invertir en recuperar habitats, en evitat l’extinció i desaparició de més espècies i cuidar els nostres recursos.
Només veig una explicació a trobar vida a Mart: trobar una explicació del perquè aquestes ments obtuses que s’omplen la boca de danys col·laterals, de guerres preventives, d’esgotament de recursos, continuen entestades en destruir la Terra i tota forma de vida. Potser ho aconseguiran això de destruir la Terra, però quan ho aconsegueixin, quan estiguin vivim plàcidament en colònies a Mart, quan es vulguin relaxar mirant el cel, que veuran?, un planeta erm com el nostre?, i què pensaran, estaran orgullosos de la seva obra?, per què, quan marxin a Mart, qui anirà amb ells, aniran sols?, tant de bo marxessin ells i ens deixessin a nosaltres, als que ens estimem aquest planeta aquí, tranquils i sense ells, sense guerres preventives, sense gana ni contaminació, sense armes nuclears ni espècies en perill d’extinció. Un planeta verd, viu i harmoniós. Un planeta agermanat i respectuós amb llibertat de pensament, amb llibertat d’associació i amb múltiples religions que conviuen en pau.
Potser tot això és el que ja tenen els que hi viuen a Mart i que observen expectants com estranys artefactes agafen mostres i fotografien els racons més recondits. Potser s’ho miren amb curiositat i esperança. Potser d’aquí uns milers d’anys, es penedeixin d’haver permès a aquells alienígenes que els trobessin. Potser d’aquí uns milers d’anys siguin ells qui comencin a buscar vida en altres planetes i potser sigui la Terra el planeta triat. I potser els descendents d’aquells imperialistes, tornin al seu planeta d’origen i tornin a començar una civilització plena d’odi i ressentiment. Potser l’origen de la vida a la Terra va ser aquest i que Adam i Eva no eren res més que el president i senyora d’algun antic país a qui se’ls va quedar petit el seu planeta. Potser el que passa és que, finalment, l’espècie humana a arribat al seu punt final, a completat la seva evolució i ja no ens queda més que, o destruir-nos o estabilitzar-nos i reconciliar-nos amb nosaltres mateixos i amb el nostre planeta. Potser a Mart hi ha vida i ens ajuda a recuperar la nostra.