Festa del treball

He de tornar a parlar d’amistat. Avui ha estat un dia de festa, festa perquè és el dia del treball, és la festa del treball. Festa perquè ens hem ajuntat una colla d’amics per menjar plegats, avui amb parelles, i és curiós com un ambient d’amistat fa possible que les parelles que no es coneixien acabin semblant més amigues que nosaltres mateixos que ens coneixem de fa temps. Són dies com aquests en que un voldria tenir parella i veure com s’integra amb els meus amics i com, així, entra a formar part d’una part molt important de mi mateix, com s’incorpora plenament al meu món.
Ha estat un dia d’aquells en que els rellotges no haurien d’existir, el temps ha passat volant, tan volant que en acabar la jornada d’amistat ha semblat com si no haguéssim parlat prou, no haguéssim rigut prou i no haguéssim viscut prou. El que si hem fet prou és menjar i veure...
Avui és la festa del treball, i mai millor dit perquè si no fos pel treball no ens haguéssim conegut i no hauríem passat un dia com aquest. Les publicacions, les enciclopèdies i les cròniques parlaran d’algun moment transcendent de la història com a detonant o excusa de la celebració, però per a mi, la jornada viscuda amb els meus amics, que he conegut gràcies al treball, és això, la festa del treball perquè ha estat ell qui m’ha donat i em dóna allò que necessito per a viure, l’amistat.
Avui és el dia del treball, dia de reivindicacions. Alguns han parlat i cridat per la crisi econòmica, per la precarietat laboral, per un treball just. Jo avui reivindico que el treball es basi en l’amistat com a motor de producció, jo avui reivindico que l’amistat es basi en el treball com a motor de construcció. Jo avui reivindico poder treballar al costat dels meus amics i que tothom pugui fer-ho. Jo avui reivindico que el meu company sigui el meu amic.Gràcies amics, gràcies treball, i us espero el proper primer de maig per tornar a celebrar plegats els dia del treball.