Un tauró

Han vist un tauró nedant per la Mediterrània. Diuen que és un fet normal i que en aquesta mar són habituals. El que no han explicat els diaris és la veritable història del tauró, els motius que l’han portat a les nostres aigües i que fa d’aquesta presència un fet gens normal.
El tauró vivia tranquil·lament en les càlides aigües del carib on no li mancava aliment ni companyia, formava part d’una colònia. Ara fa poc més d’un any una expedició de científics va capturar un tauró femella, un exemplar considerat d’unes característiques excepcionals per a la vida en captivitat i, passat un temps d’aclimatació en una reserva marina se’l van endur.
El tauró feia temps que s’havia fixat en aquella femella, des de ben petits que es coneixien i havien jugat i crescut junts i, encara que durant la infantesa l’interès mutu era més com a companys de joc que una altra cosa, durant la joventut van descobrir que entre ells hi havia alguna cosa més. Eren feliços quan estaven junts, els hi agradava compartir bancs de plàncton i més d’una vegada s’escapaven lluny de la colònia per passar uns moments junts en alguna cala d’aigües clares i càlides, on poder nedar ben plegats i fer plans de futur sota la llum de la lluna.
Quan van agafar al tauró femella va haver una petita revolta a la colònia, ara feia temps que no es produïa cap captura i, encara que eren habituals, tot semblava indicar que s’havien aturat. De fet, hi havia una mena de pacte entre els científics i la colònia. Els primers els hi oferien seguretat, assistència mèdica i aliment i a canvi, sempre que necessitessin algun exemplar per a investigar o per algun aquari d’arreu, se l’endurien. I fins ara sempre havia estat així, així que la revolta durà ben poc.
El tauró femella va ser traslladat a les instal·lacions dels científics, una gran piscina comunicada amb l’oceà però separada d’ell per una xarxa metàl·lica que, encara que permetia el contacte amb els membres de la colònia, no li permetia escapar-se amb el tauró a les cales d’aigües clares i càlides. La jove parella malgrat tot, es veien cada dia i contemplaven junts cada vespre la posta de sol. El tauró femella rebia tot tipus d’atencions, els millors aliments i semblava ser que el seu destí seria un aquari a la Mediterrània on continuaria rebent les millors de les atencions, així que, tampoc estava tant malament i, de totes maneres, el seu amic tauró tampoc li havia demanat mai de ser parella, així que, potser no se l’estimava tant com ella pensava o com ella l’estimava a ell... I arribats a aquest punt, la relació es va anar refredant dia a dia, perquè malgrat el que sentia l’un per altre, ningú s’atrevia a expressar-ho.
Finalment va arribar el dia del trasllat definitiu. Els membres de la colònia es van aplegar al voltant de la piscina per acomiadar al tauró femella i desitjar-li la millor de les sorts. Van anar tots menys el tauró, que de lluny, mirava a la seva amiga com, feliç i esperançada, iniciava la partida cap a una nova vida, una vida sense ell, una vida sense complir els plans que més d’una nit havien planejat sota la llum de la lluna. I així va ser com la jove parella es separava potser per sempre.
La colònia no va trigar gaire en oblidar al tauró femella, era llei de vida, ara s’havien d’ocupar de les noves cries, de buscar aliment. Però el tauró encara pensava en ella, encara recordava les postes de sol, les escapades a les cales d’aigües clares i càlides i encara sentia en el seu cor el dolor de no poder haver-se acomiadat, així què sense pensar-s’ho dues vegades va prendre la decisió d’anar a buscar-la per, com a mínim, acomiadar-se d’ella i expressar-li que és el que realment sentia.
Va estar nedant i nedant travessant l’oceà. Va suportar vents, pluges i fred, va haver d’esquivar vaixells mercants i de pesca i buscar corrents favorables que el portessin fins a la Mediterrània. Després de mesos de navegació va arribar a l’estret de Gibraltar per traspassar-lo i endinsar-se al mare nostrum. Només li calia resseguir la costa i trobar l’aquari on s’estava el tauró femella.
Va recórrer la mar de banda a banda. Va visitar fins a cinc aquaris però en cap d’ells estava la seva estimada. Finalment la sort es va aliar amb ell i un tauró que també venia de la colònia del carib li va indicar on trobar-la. Estava a l’aquari d’una illa grega. I cap allà va anar pensant que li diria en trobar-la, pensant en els seus plans i en les seves cales, pensant en els ulls de la seva estimada.
I la va trobar, però el que va trobar no li va agradar. El tauró femella era allà, nedant feliç i content en companyia d’una altre tauró, un gran tauró de pell suau i brillant. No va tenir esma d’apropar-se. Va sentir un gran dolor al cor. Les seves aletes van defallir. Havia fet el gran viatge per a estar amb el seu amor però aquest ja tenia a un altre, el tauró femella l’havia oblidat.
I és aquí on, mentre navegava de tornada a l’oceà, de tornada a les càlides i clares aigües del carib, va ser vist nedant per la Mediterrània. Alguns diaris deien que estava ferit, que tenia un ham clavat, però no, no estava ferit, almenys per cap arma o ham, tenia ferit el cor. Li acabaven de trencar el cor i nedava indiferent deambulant per les aigües de la Mediterrània. I tant li era ser vist, ser capturat o defallir. Quin sentit tenia per a ell la vida sense el seu amor?.
I és així com la vida del tauró, el seu gran desencís, ha passat desapercebut, perquè en el fons l’amor no és notícia ni interessa a ningú. I a tot això el nostre tauró haurà après una cosa, i és que el més important en aquesta vida és saber expressar i transmetre els nostres sentiments i que quan trobes algú que realment t’interessa no l’has de deixar escapar per por al que dirà, perquè si algú és capaç de nedar amb tu, si algú és capaç de parlar de futur amb tu i de contemplar amb tu la lluna, aquest algú comparteix amb tu un mateix sentiment, aquest algú també t’estima. Digues-l’hi el que sents i sigues feliç amb ell!.El tauró ja no és notícia. Ningú l’ha tornat veure. Potser va morir, potser va arribar a l’oceà, qui sap. Mentrestant, el tauró femella fa companyia a un tauró cec nedant al seu costat mentre espera que algun dia, el seu gran amor la vingui a veure per contemplar plegats una posta de sol.