Polèmic insostenible

Avui he visitat una depuradora. Al marge del funcionament de la instal·lació, tant complex com simple, m’han cridat l’atenció alguns aspectes més vinculats a la famosa sostenibilitat que a la pròpia millora ambiental que suposa la depuració de les aigües.
M’ha cridat l’atenció el fet que el reg del jardí de la instal·lació, de gespa, per cert, estigués en ple funcionament. I m’ha cridat l’atenció perquè en aquell moment estava plovisquejant i la previsió meteorològica era de més pluja durant les properes jornades. Encuriosit li he preguntat a l’educador de la planta, que sense cap tipus de vergonya m’ha respost que es tractava d’un reg programat i que, de totes maneres l’aigua era de la pròpia depuradora. Bé, és una mica com l’aigua que s’utilitza en algunes ciutats que es pensen que el fet que l’aigua que usen per regar o baldejar carrers sigui freàtica aquesta es pot malbaratar perquè és il·limitada, quan, si no vaig errat els nivells dels freàtics depenen en gran part, per no dir en tota, de l’aigua provinent de la pluja, i si no plou per omplir pantans, no plou per omplir freàtics. Es tornen a repetir errors passats quan tots pensàvem que l’aigua dels pantans no es gastaria mai. De totes maneres, si hagués continuat el debat m’hagués acabat convencent de que el volum d’aigua utilitzada per regar suposa un percentatge mínim en relació a l’aigua depurada. Potser si, però m’agrada tant polemitzar...
Hem continuat la visita i arribant al final, un pebeter cremava gas metà provinent del procés anaeròbic amb el que això suposa en quan a emissions. No m’ha calgut preguntar perquè l’educador ha reconegut el fet justificant-ho en l’antiguitat de la instal·lació. I sobre els llots i residus dels filtratges, tots van a parar a incineració i a abocador.
Tot això m’ha donat que pensar. S’estan construint dessalinitzadores d’aigua i aquestes consumeixen una quantitat insultant d’energia i retornen la sal al mar. No soc un especialista ni ho pretenc en sostenibilitat però, quan aquesta porta a aspectes agressius contra el medi natural no se fins a quin punt estem protegint el planeta. El mateix es podria pensar dels abocadors, cada vegada menys, ben és cert, però els residus inorgànics, i orgànics, continuen multiplicant-se. Cada vegada s’incinera més amb el que comporta. No parem de generar residus.
I un, somiador de mena, pensa en un mon sense depuradores perquè l’aigua consumida es depura i reutilitza en casa de cadascun i tots en fem un us responsable. Un, pensa en un mon sense abocadors ni incineradores perquè ja no es generen residus inorgànics i els orgànics van a plantes compostadores que després enriqueixen i adoben les terres de cultiu.
La instal·lació visitada és una planta que serveix de model per a escoles i centres d’educació ambiental, però en elles només es tracta la depuració de les aigües. Com a part d’un curs relacionat amb el medi ambient, m’hagués agradat que la instal·lació tingués un jardí adaptat al clima mediterrani, que els residus generats en la depuració es tractessin en el mateix centre i que el metà dels llots fos utilitzat en la generació d’energia per fer funcionar la instal·lació. Potser si en comptes de jo hagués estat un nen i hagués vist totes aquestes mesures sostenibles la visita li hagués estat més profitosa i hagués aprés que el respecte per la natura forma part d’un conjunt d’accions.La depuració de les aigües és un pas més per salvar el planeta, el riu que fa poc era mort, ara, gràcies a les depuradores ha tornat a viure i a hostatjar fauna i flora. Potser vull anar massa ràpid i el que ara somio ben aviat sigui possible, però m’agrada tant polemitzar...