He llegit un llibre, l’elegància de l’eriçó, un llibre d’una escriptora francesa, Muriel Barbery. És un llibre maco de llegir, divertit i original. Narra les peripècies i pensaments de dues persones, dues persones molt diferents socialment però molt properes humanament. Una és la portera d’una finca d’una zona adinerada de París, culta i intel·ligent però sense formació, solitària i resignada a la seva condició, l’altra, la filla petita d’una de les famílies burgeses de la finca, superdotada intel·lectualment, solitària i resignada a la seva condició, i les dues es caracteritzen per un desig d’amagar aquesta condició, en definitiva, els seus pensaments.
El llibre és ple de frases, de reflexions d’aquelles que queden en el record i fan pensar, recordo una que diu: la gent creu ansiejar i perseguir estels, però termina com a peixos de colors en una peixera. Elles no, elles continuen perseguint estels envoltades de peixos de colors.
És un llibre recomanable, és de fàcil lectura, però de trist final. És un llibre per tenir, per deixar als amics, per compartir, per llegir en la intimitat, per riure i fins i tot per plorar. Quan acaba, un queda amb les ganes de retornar a la vida dels protagonistes, de continuar la seva història, però el trist final ho impedeix. El final, al principi és decebedor però després, reflexionant, potser entengui que és el just final per a una història.
Hi ha més personatges, personatges secundaris però que es converteixen en imprescindibles pel devenir de la narració, personatges fàcils d’identificar per la seva proximitat, per la seva descripció i pel seu tarannà, personatges que al llarg del llibre ens aniran sorprenent.En definitiva, un llibre que si bé no és imprescindible, si que dóna una glopada d’aire fresc, i què, encara que me l’han deixat, no m’estaré de comprar per tenir-lo ben a prop i compartir-lo i rellegir-lo en algun moment d’aquells en que un necessita aire fresc i somriure sincer. I si el llegiu, poseu atenció amb algunes de les frases i reflexions, paguen la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada