Canvi horari

Han tornat a canviar l’hora i, independentment dels motius, que no els conec, el que si que conec és la reacció del meu organisme. Potser sigui per l’edat o perquè la maduresa fa que et fixis més en determinats aspectes, però encara ara, i se que durarà ben bé una setmana, l’estómac reclama menjar a la seva hora i no una més tard, i els ulls no acluquen fins que la llum natural no s’ha apagat. D’igual manera, al matí, al cos li costa despertar com costa canviar l’hàbit de veure el dia despertar abans de començar la jornada laboral. I parlo amb només un dia d’experiència, però està costant.
Són alteracions físiques que no contempla cap conveni col·lectiu, cap llei de prevenció. No se que diran les estadístiques sobre aquestes jornades de canvi, no se si algú es pararà a avaluar si durant aquests dies es produeixen més accidents o més visites mèdiques o més baixes laborals, no se si la conflictivitat familiar augmenta o si a les escoles els nens estan més o menys alterats.
I quan ja estem aclimatats, tornaran a canviar-nos el rellotge. No conec els motius ni m’importen gaire perquè de ben segur no tindran res a veure amb la salut ni el benestar, no estaran basats en estadístiques estúpides ni en l’agressivitat als carrers de la ciutat.
Sempre ens podem consolar pensant que més dur ha de ser que el gall et desperti quan encara no pots començar a treballar el camp o que no puguis veure les notícies del vespre perquè encara hi ha llum natural i s’ha d’aprofitar. De totes maneres, si cal, ja canviaran l’hora dels telenotícies...
Per cert, com que no acostumo a canviar l’hora dels rellotges ara tinc una rèmora de dues hores respecte l’hora solar, l’hora de la natura, la meva hora, la nostra hora. Només em falten sis mesos per estar més a prop del sol.