Globalitzem localment, no?

Aquests dies ja no es parla de canvi climàtic. Ha arribat la primavera i amb ella les pluges, els ocells, les flors i els brots verds. Tot sembla que hagi tornat a la normalitat i la gent segurament es relaxarà.
La gent havia pres consciencia de com estava de malament el planeta, de com estava de malament el seu entorn. No plovia i els pantans es buidaven mentre els camps no reverdien. La gent no malbaratava l’aigua. Però ara ha plogut i mentre els pantans recuperen els nivells habituals del clima, no ho oblidem, mediterrani, els polítics discuteixen i pacten noves aportacions d’aigua per a una porció de territori que te l’orgull de disposar del quaranta per cent de piscines del total del seu país.
El canvi climàtic és un problema global i aquí només es discuteix d’un problema local. Potser sí que l’eslògan diu allò de pensa globalment actua localment però tinc la impressió de que aquí només fem una part, només actuem localment i, segurament, només pensem localment. L’altra dia parlava amb una persona gran sobre els problema de l’aigua i em recordava com no fa pas tant des d’aquí negàvem l’aigua a gent que la demanava, potser no per beure però si per viure, per progressar i per avançar. I nosaltres els hi vem negar oblidant-nos que nosaltres ja l’havíem fet servir per viure, per progressar i per avançar. Potser si l’haguéssim guardat encara en tindríem. I ara que nosaltres la demanem, són els mateixos a qui nosaltres els hi vem negar qui ens la neguen. És just?, no entraré a debatre-ho, el que si que penso és que el problema de l’aigua és un problema global. Qui te avui no en tindrà demà i qui no en te avui possiblement tampoc hi tingui demà. Hi ha zones del planeta que tenen aigua, com hi ha zones del planeta que tenen gas i petroli.
Gent que en el passat va pensar globalment encara que fos per interessos econòmics, no ho oblidem, van pensar en fer grans gasoductes i distribuir gas des dels llocs productors o rics, travessant països i cultures diverses sense que cap dels països receptors posés o plantegés el més mínim problema. I ara, amb visió de futur, quan algú planteja o pensa globalment i proposa, per interessos econòmics, no ho oblidem, portar aigua dels països rics en aquest recurs tots ens posem en contra. Jo diria que és una forma de pensar globalment actuant localment. Avui som nosaltres qui no tenim aigua, potser demà en tinguem i que farem, la donarem?. Tampoc en tenim de petroli, ni gas i el portem de fora. Els mateixos que neguen l’aigua d’altres països es desviuen per portar energia elèctrica d’aquells mateixos països encara que sigui per interessos econòmics, no ho oblidem.Ja va sent hora que ens posem tots les piles i comencem a defensar el nostre entorn, a defensar territoris com el delta i comencem a mirar cap a Europa. No és baixar-nos els pantalons, no és reconèixer errors, és pensar en el futur dels nostres fills, néts i besnéts?, potser no ho arribin a veure...