Avui és Sant Jordi

Voldria pensar que mai m’he enamorat per quan et conegués descobrir que és enamorar-se. Voldria pensar que mai he estimat per quan et conegués descobrir que és estimar.
Avui és Sant Jordi, dia dels enamorats, dia dels que s’estimen i he regalat una rosa. Li he regalat a una persona de la que vaig estar enamorat i a la que vaig estimar. Però ja no estic enamorat d’ella encara que encara la estimo. Ella ho sap o m’agradaria pensar que ho sap i no li agrada. La estimo com s’estima a un amic. Penso en ella, em preocupo per ella, pateixo per ella encara que a ella no li agrada. Quan la tenia a prop em bullia la sang, em bategava el cor i s’aturava el temps. A ella?, no ho sé, no parlava de sentiments. Fa temps que no se res d’ella, ja no em parla, ja no m’escriu. Fa temps que no sap res de mi, ja no li parlo, ja no li escric. Però avui és Sant Jordi i li he regalat una rosa.
Voldria tornar a sentir bullir la sang, sentir bategar el cor i que s’aturés el temps. Voldria tenir algú a qui regalar-li una rosa, voldria tenir algú a qui li bullis la sang, a qui li bategués el cor i a qui se li aturés el temps.
Diuen que enamorar-se és fàcil, diuen que enamorar-se és cosa d’adolescents però no és veritat, l’amor no te edat. Potser serà perquè quan era adolescent no em vaig enamorar, estava més pendent d’altres coses i se’m va passar el temps. Després si, després em vaig enamorar. Una, dues, tres, quatre, moltes vegades però voldria pensar que allò no era amor. Voldria enamorar-me i que el meu amor fos per sempre, que no s’esgotés, que sempre m’emocionés.
Diuen que estimar és fàcil, diuen que estimar és cosa de joventut però no és veritat, estimar no te edat. Potser serà perquè quan era jove no vaig estimar, estava més pendent d’altres coses i se’m va passar el temps. Després si, després vaig estimar. Una, dues, tres, quatre, moltes vegades però voldria pensar que allò no era estimar. Voldria estimar i estimar per sempre, que no s’esgotés.
I avui que és Sant Jordi he regalat una rosa perquè voldria tornar a enamorar-me i tornar a estimar, però voldria que aquesta vegada fos per sempre. Voldria sentir que és enamorar-se com un adolescent i estimar com un jove, perquè encara em sento un adolescent i em sento un jove, perquè ara, ja no estic pendent de res i no vull que passi més el temps.
Voldria pensar que mai m’he enamorat per quan et conegués descobrir que és enamorar-se. Voldria pensar que mai he estimat per quan et conegués descobrir que és estimar.
Avui és Sant Jordi i he regalat una rosa.