El costat obscur

Diuen que tots tenim un costat obscur, la lluna te un costat obscur. Des de ben petit m’he imaginat que les persones estimades que moren o se’n van, realment no moren sinó que se’n van a la cara oculta de la lluna, al costat obscur, potser per això em fascina tant contemplar-la. I sempre he imaginat que aquest costat obscur és un lloc molt semblant al meu mon, i que les persones que s’han anat a viure allà s’han portat amb elles part d’aquest mon per quan ens tornem a trobar tot sigui més fàcil per nosaltres. Per a mi, el costat obscur de la lluna és el costat bo i per això és ocult, és obscur, és secret, és íntim.
Les persones també tenim un costat obscur que possiblement també és el costat bo i paradoxalment el costat ocult, el secret, l’íntim. Tenim una tendència, natural o no, d’amagar com som realment, tendència que la societat actual encara ens ha remarcat més. Hi ha gent que te dificultats per mantenir una relació estable o, fins i tot, iniciar-la. Algú em va dir que potser el problema és que aquesta gent no es mostra tal i com és, que no obren els seus sentiments, en definitiva, que el seu costat obscur que és el bo, el secret, l’íntim, és el que no mostren, el que ningú pot veure ni valorar, potser com a defensa, però defensa de què?.
I és per això que sempre he pensat que la gent és bona per naturalesa, però que per defensar-se, per defensar-nos, mostrem una cara que no és realment la nostra i ens mostrem esquerps i distants amb els desconeguts, perquè?, no ho sé. I és per això que, com la cara oculta de la lluna, el que més em fascina de la gent és aquest costat obscur, secret, íntim. M’agrada buscar i trobar la bonança de la gent, però alguns ho posen tant difícil... Quan la lluna és plena és maca, és fascinant. Quan la veig m’imagino el seu costat obscur i se que encara és més bonic. Quan una persona es mostra tal com és, m’imagino el seu costat obscur i se que encara és més bonic. Si el costat obscur de les males persones és, ha de ser, bo, el costat obscur de les bones persones és el que vull trobar, el que vull veure i el que vull imitar per algun dia ser com elles i que quan em retrobi amb la meva gent al costat obscur de la lluna s’alegrin de veure’m tal i com soc i es sentin orgulloses de mi, i que quan algú descobreixi el meu costat obscur, mai més vulgui separar-se d’ell.