Crec en mi

Sempre crec en mi. Alguns ho consideren prepotència, fatxenderia o ser cregut. Només creient en un mateix pots portar a terme allò que et proposis. Molta gent dubte abans de prendre una decisió, segurament és gent que no creu en si mateixa, què trist!, com pots creure en algú si ni tant sols creus en tu?. Hi ha gent d’aquesta, gent que abans de decidir ho han de consultar mil i una vegades, amb un company, amb la parella, amb un amic, amb els superiors, amb qui sigui. Te inconvenients perquè hi ha decisions que s’han de prendre d’immediat i, si tu que has de determinar que cal fer no ets capaç de definir-te cap a un costat a l’altre, pots perdre l’oportunitat, pots deixar passar el tren per la teva inseguretat, per no creure en tu mateix. Potser si que jo, que prenc una decisió amb determinació, m’equivoqui, potser si, és més, és més que probable que erri, però sempre haurà estat la meva decisió i no la dels altres, jo podré assumir el meu error i segurament n’aprendré per a una altra vegada. Però si l’encerto, l’èxit serà meu, i encara que no rebi el premi ni la felicitació dels altres, hauré estat jo, i només jo qui l’hagi encertat i mai hauré d’estar agraït a ningú per haver decidit per mi mateix, per haver cregut en mi.
Tots vivim d’encerts i derrotes, tots aprenem dels encerts i de les derrotes però com més s’aprèn, com més experiència s’adquireix és a base de derrotes, les victòries, els encerts són bons per l’ego, per l’autoafirmació i, fins i tot per guanyar confiança en un mateix, per creure en un mateix, però les derrotes són vitals per a la supervivència, per a l’experiència de viure i per sobreposar-se, i si aprens a sobreposar-te als teus propis errors tens molt guanyat perquè t’assumeixes a tu mateix i aprens a sortir de la fanguera, i quan aconsegueixes sortir de la fanguera sense ni tant sols embrutar-te, l’has encertat.I si ets capaç de sortir de la fanguera sense tacar-te, alguns et diran prepotent, fatxenda o cregut i aquests mateixos esperaran a que tornis a caure mil i una vegada fins que un dia t’embrutis i, llavors tots a cor et diran i recordaran que ja t’havien avisat i segurament s’alegraran de la teva derrota, pensaran que la teva derrota és la seva victòria i cofois es riuran de tu, i et giraran l’esquena però tu, amb les teves taques de fang hauràs aconseguit el que ells ni tant sols haguessin imaginat, hauràs aconseguit demostrar que ets humà perquè només es taca qui s’arrisca. I al poc temps, quan s’hagi de tornar a passar per la fanguera, després de preguntar, després de consultar i després de molt dubtar, aquells que van riure de tu i et van girar l’esquena, tornaran a recórrer a tu perquè en el fons saben que si hi ha algú capaç de ficar-se a la fanguera, aquest ets tu, que creus en tu mateix.