Primavera

Per fi ha arribat la primavera. Ha plovisquejat, la lluna serà plena aquesta nit i diuen que una pertorbació del nord ens envairà aquests primers dies de primavera. I amb la primavera ha arribat el fred, ha tornat la neu a les muntanyes i les orenetes que s’havien aventurat a venir, s’hauran d’amagar per uns dies. Alguns arbres ja han florit i els seus fruits comencen a créixer, però potser si les temperatures baixes molt es congelin. Els camps verds es llevaran blancs i les petites flors dels camins, com les orenetes, també s’amagaran.
La primavera és com l’amor, esbojarrat, imprevisible, càlid i fred, lluminós i obscur. L’esperem tot l’any, creiem albirar-lo quan la tristor de l’hivern ens enganya amb uns dies de calidesa i l’enyorem quan els arbres es comencen a despullar. La primavera és com l’amor, tots el volem al costat, sempre a la nostra vora, però de vegades no és el que esperàvem. La primavera com l’amor comporta moltes esperances, esperances d’amor, esperances de pluja.
Què esperem de tu primavera?, que ens deixis pluges, que omplis els pantans i reguis els camps. Que quan deixis pas a l’estiu ja haguem gaudit dels teus primers fruits i que els horts siguin plens de tot tipus de verdures esperant per madurar. Que els boscos puguin fruir d’un sotabosc verd i frondós que eviti els focs i que els ocells volin cofois pel nostre cel, orgullosos de tu, primavera.I ara que arribes, primavera, desperta’ns del malson de la sequera, dóna’ns una segona oportunitat i enganya’ns fent-nos creure que el clima no canvia. Què siguis benvinguda, primavera.