Tinc un amic. Aquest amic matina com jo, fa la mateixa feina que jo, esmorza quan jo i plega a la mateixa hora que jo. Però de vegades, algunes feines ell no les pot fer, diuen que jo estic més preparat, però no és veritat, som iguals.
Quan hi han eleccions vota com jo, el seu vot val com el meu vot. Quan el polític promet, escolta com jo i creu com jo. Quan s’ha de reclamar per aquestes promeses, ell reclama com jo, però de vegades, algunes reclamacions ell no les pot fer, diuen què no és el mateix, però no és veritat, som iguals.
Som iguals perquè paga els mateixos impostos que jo, compra al mateix preu que jo i va a les rebaixes com jo. Quan respira, respira com jo, s’enamora com jo, menja com jo, riu com jo i plora com jo, es posa malalt com jo i morirà com jo. Però algú diu que no som iguals, on és la diferència?.
Si anem al metge, jo puc triar, ell no, per què si tenim la mateixa raó?. Si hi ha una discussió, jo guanyo, ell perd, per què si tenim la mateixa raó?. Si hi ha un baralla, jo surto il·lès, ell mor, per què si tenim la mateixa raó?.
El meu amic i jo som iguals, jo soc un home i ell una dona, o un immigrant, o un homosexual o un disminuït, és igual per què som iguals, tots dos som humans.
Però encara hi ha qui diu que no som iguals, que no val tenir dos ulls, dues orelles, una boca i un nas, no val tenir dos braços, dues cames i un cor, diuen que el que compte és el color de la pell o el sexe, o fins i tot la nacionalitat.
Només quan tots entenem que el meu amic i jo som iguals, deixarà de tenir sentit que jo parli del meu amic, podré parlar només de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada