El vent

Vent, vent que bufes. Quan bufes fort neteges l’ambient, el cel et rep amb les seves millors gales i es pinta de blau, blau intens. La pols dels arbres desapareix i els ocells juguen amb els teus corrents. Després del teu pas, ve de gust passejar i degustar l’ambient net i clar.
Vent, vent que bufes. Quan bufes de llevant portes humitat per les plantes, portes pluja al litoral i les rieres alegren les seves lleres. La teva presència suavitza l’ambient i les temperatures.
Vent, vent que bufes. Bufes de ponent, fort, impetuós. Si bufes a l’estiu portes calor; si bufes a l’hivern portes fred, molt de fred.
Vent, vent que bufes. Quan bufes a l’estiu ens fas passar la calor, i ens portes humitat, i suors, i nits sense dormir. Quan bufes fort a l’estiu resseques els boscos i els camps, i revius els focs. Després del teu pas, tot són cendres i desolació.
Vent, vent que bufes. Quan bufes portes núvols, portes pluja i portes neu. Quan bufes, t’endus els núvols, t’endus la pluja i t’endus la neu. Quan bufes asseques la roba, i escampes les llavors, i acompanyes als ocells en el seu pelegrinatge.
Vent, vent que bufes. Cada vegada més, bufes de forma estranya. Tu també t’has globalitzat, i els teus germans de terres llunyanes, venen des del mar en forma de mànegues i tifons. Quins vents portaràs demà?.
Vent, vent que bufes. Ai, què fàcil es trobar-te a faltar!, tant, com cansar-se de tu. Què seria de nosaltres sense tu?, quantes civilitzacions quedarien per descobrir i quants invents sense idear, quants navegants t’han desitjat i quants navegants t’han odiat.
Vent, vent que bufes. Portes la vida i portes la mort, portes la claror i portes la foscor, portes la calor i portes el fred, portes la pluja i portes l’aridesa.
Vent, vent que bufes. Ets com la parella estimada, qui pot viure sense tu?.