Avui t’he vist

Avui t’he vist i m’has vist. T’he mirat i m’has mirat. T’he somrigut i m’has somrigut.
T’he dit hola i m’has respost. Ens hem presentat. Després t’he dit més coses i tu a mi. Hem caminat junts una estona i hem rigut. Hem segut en una terrassa i hem demanat dos refrescos. I hem continuat parlant, ens hem anat coneixent mica en mica i tot el que hem anat descobrint l’un de l’altre ha fet del moment un moment màgic. Després del refresc, hem continuat el nostre passeig per la ciutat. Les nostres mans s’han apropat la una a l’altra sense arribar a tocar-se però desitjant tocar-se, desitjant agafar-se. Els nostres cossos també s’han apropat, però com si fóssim dos adolescents, quan més a prop estàvem, hem rigut i ens hem separat.
Hem caminat per la ciutat, hem mirat aparadors sense veure el interior i hem contemplat edificis sense veure les façanes. Hem parat un munt de vegades i hem jugat a seure en tots els bancs buits de l’avinguda. Hem continuat rient mentre les nostres mans s’esquivaven i els nostres cossos s’apropaven.
Ens hem mirat. La teva mirada brillava, la meva mirada brillava, i les nostres mans finalment s’han trobat creant una mútua fascinació. No s’han tornat a separar. I hem continuat caminant i parlant i rient. Els nostres cossos s’han apropat. T’he volgut abraçar però no he pogut separar la meva ma de la teva ma. M’has volgut abraçar i m’has abraçat. Sense separar les nostres mans, els nostres cossos s’han abraçat i la màgia s’ha materialitzat. Els nostres llavis s’han apropat l’un amb l’altre sense arribar a tocar-se però desitjant unir-se.
Hem continuat passejant, agafats, abraçats. I hem tornar a seure en un bar i hem tornat a prendre un refresc. I sense separar les nostres mans, hem continuat parlant, hem continuat rient i ens hem continuat coneixent. Ens hem tornat a abraçar. Els nostres llavis s’han apropat l’un amb l’altre i s’han tocat. Primer suaument, amb tendresa. Després s’han unit. Ha estat meravellós.
Hem anat a sopar, agafats de la ma, abraçats i desitjant tornar a unir els nostres llavis. I hem continuat parlant, rient i coneixent-nos. Hem acabat de sopar i hem unit els nostres llavis en un petó intens, un petó tendre i un petó sincer.
T’he acompanyat a casa i m’has convidat a pujar. I he pujat. I les nostres mans s’han agafat, els nostres cossos s’han abraçat i els nostres llavis s’han unit. I ens hem desitjat, ens hem estimat i ens hem fet un.
Avui t’he vist i m’has vist. T’he mirat i m’has mirat. T’he somrigut i m’has somrigut. He tancat els ulls, i quan els he tornat a obrir m’has dit adéu, el semàfor s’ha posat verd i has desaparegut.
Avui he tancat els ulls cinc segons en un semàfor, i durant aquests cinc segons he viscut la més bella història d’amor amb tu, que t’he vist, t’he mirat i t’he somrigut. I ara se que no et tornaré a veure, ni a mirar-te ni a somriure’t o, potser si?.I vosaltres, no pensaríeu que havia lligat de veritat, oi?, apa, espavileu i presenteu-me totes les amigues que tingueu que potser una d’elles sigui la noia del semàfor...