Canta autor

Fa uns dies em van deixar una recopilació de música de cantautor de finals dels setanta i començament dels vuitanta. No totes les cançons m’han tramés els mateixos records, per qüestions d’edat, bàsicament, llavors era massa jove i ara...
Són totes elles cançons que parlen de lluita, d’esperança, d’amistat, d’amor. Era el que tocava en aquella època. Però ara, escoltant amb atenció les lletres d’aquelles cançons un s’adona que poc s’ha avançat en aquest país. Són lletres totalment vigents en l’actualitat. Continuem estirant la corda esperant que tombi, continuem enyorant a aquella espanya nostra, continuem parlant de Madrid, continuem dient no, quan plou la pluja encara no sap ploure, l’home continua assegut davant el piano i Isabel continua muntant tant com Fernando.
S’ha parlat molt del canvi, del progrés tecnològic, de la modernització, de la recuperació econòmica, però poc s’ha parlat dels avenços socials i de la llibertat, llibertat de pensament, llibertat de premsa, llibertat d’acció. Són quimeres aquestes llibertats?. No ho sé, el que si que se és que segurament ara sento el mateix que sentien aquella gent de finals del setanta i començament dels vuitanta en escoltar aquestes cançons, però amb una diferència, ara no sortim al carrer a reivindicar aquestes llibertats somiades, el famós canvi, el progrés tecnològic, la modernització i l’economia ens te a tots agafats, ben agafats ja sigui mitjançant hipoteques, crèdits, segones residències o la playstation, és igual.
Hem canviat la dictadura política per la dictadura tecnològica i la dictadura econòmica que ens priva d’exercir les més bàsiques llibertats. Ens imposen els pensaments, pensaments únics en l’individu, pensaments de por mitjançant una premsa “lliure” que dirigeix i dicta les nostres accions. Ens diuen qui és el bo i qui és el dolent i que qui guanya els partits no és qui millor juga sinó qui marca més gols.
I tot això ens ho han amanit sota la denominació de “llibertat”, ara més que mai vivim per treballar, per pagar la hipoteca, per pagar els crèdits o per comprar l’última playstation, i quan connectem la televisió ens ho recorden, i quan anem al cinema ens distreuen amb les seves proclames subliminars d’individualisme i por.Guardaré la recopilació de música de cantautor perquè de ben segur, la següent generació la continuarà considerant música d’actualitat.