Viatjar

No m’agrada viatjar. M’agrada la meva terra i ja en tinc prou amb el que ella m’ofereix. M’agraden els seus paisatges i la seva gent.
Si hagués de viatjar triaria fer-ho amb tren o amb vaixell, triaria sentir la sensació de distància, triaria anar absorbint mica en mica els paisatges, la idiosincràsia de la terra que vaig a visitar. No viatjaria amb avió, i molt probablement tampoc en tren de gran velocitat. No crec que sigui molt agradable que la primera sensació en arribar a un nou lloc hagi de ser un lloc tant impersonal com un aeroport o una gran estació de ferrocarril, encara que posats a triar, trio l’estació.
Si hagués de viatjar no triaria visitar una ciutat, totes les ciutats em semblen iguals per molt impressionants que siguin els seus museus, els seus palaus, les seves avingudes o els seus jardins. Les ciutats i les seves gents són iguals, em semblen iguals.
Si m’agradés viatjar, voldria viatjar a un Tibet lliure, al Nepal o al desert de Gobi, voldria enriquir-me amb les seves formes de vida i d’entendre la vida. Voldria viatjar sense maletes. Arribar al lloc de destí i vestir com ells, menjar com ells i viure com ells, voldria viatjar per fer vacances, però vacances de mi, de com visc, de com menjo, de com vesteixo, i crec que aquesta hauria de ser la motivació de tot viatge, de totes vacances, però és curiós veure a la gent carregada de maletes a la carretera, a les estacions, als ports i als aeroports. Tots marxen de vacances, marxen de viatge i s’enduen amb ells la seva vida quotidiana, llavors, de que descansen?. Potser per això no m’agrada viatjar i potser per això a altres gents els hi agrada viatjar, potser el viatge és la metàfora de la seva vida i el que volen és fugir de la seva vida, però són fugides cap a enrere, perquè després de la setmana, quinze dies o mes fora de casa, tornen i tornen amb les maletes carregades dels mateixos problemes, les mateixes frustracions i els mateixos desitjos que quan van marxar.
Viatjar és una forma de conèixer altres pobles, altres cultures, altres paisatges o de fer allò que normalment no fas a casa, aventura, passió, risc, sexe, cadascun el seu que, veure obres d’art, estils arquitectònics, animals, plantes, jardins... Viatjar pot deprimir, pot arribar a fer idealitzar el que has conegut i pot mostrar-te com ets d’infeliç amb teva vida, amb la teva terra, els teus paisatges. És la meva por, viatjar i trobar una altra terra, unes altres gents millors que les que tinc ara. La tornada seria terrible perquè tot allò que tinc ara, que per mi ja és prou, deixaria de tenir sentit i el sentiment de frustració faria de la meva vida una vida infeliç. Potser per això hi ha tanta gent infeliç. O potser hauria de ser jo qui viatgés més...