Puc viure sol sense sentir-me sol. El fet de viure sol no em fa una persona solitària, el fet de passejar sol no em fa una persona solitària, viatjar sol o anar sol als restaurants no em fa una persona solitària.
Tu, que vius amb companyia, que passeges en companyia, que viatges amb companyia i que vas als restaurants en companyia et sents més sola que jo, per això no entens que pugui fer les coses sol.
No em veus quan estic amb els amics, amb la família o els companys de la feina, i quan estàs amb mi, no veus més enllà de tu. I quan no estic amb ells o amb tu, estic amb mi, aquesta és la diferència entre tu i jo, tu no pots estar a soles amb tu perquè no et reconeixes o no et consideres a tu mateixa la teva pròpia amiga, ni tant sols t’expliques que dins teu hi ha un altre jo.
Mentre visc sol, passejo sol, viatjo sol i estic als restaurants sol, penso en la meva gent, la gent del meu petit món, i miro d’arreplegar tots aquells detalls que se que podré compartir amb ells, i quan ens trobem, els compartim. Quan faig fotos, penso en tu i en si t’agradaran o no i després les compartim. Per això no em sento sol, perquè faci el que faci, estic amb tu, estic amb vosaltres.
Mira de trobar-te a tu mateixa, de buscar dins teu, perquè segurament, trobaràs a aquesta persona amiga que et farà companyia mentre viatges en metro, mentre menges i mentre dorms, i quan necessitis consell, ella millor que ningú et dirà que és el que has de fer, i a mida que aprenguis a conviure amb aquesta amiga invisible, et serà més fàcil conviure amb tota la resta de la gent que ara et fa viure amb companyia, passejar en companyia, viatjar amb companyia i anar als restaurants en companyia i que malgrat tot et fa sentir sola.
I sobretot pensa, que no estem sols, sempre hi ha i hi haurà algú que pensa en tu i que no t’abandonarà mai.
2 comentaris:
Sovint percebem que la major part de les persones que ens envolten valoren negativament la solitud. Aquella persona que opta per la solitud o bé és un savi, o bé és un boig. Socialment no està ben vist que la gent estigui sola, potser perquè Déu a la Biblia ja diu de bon començament que no és bo que l'home estigui sol, i decideix fer-li una parella. Penso que aquestes paraules s'han mal interpretat, o que s'han pres al peu de la lletra, cosa que ja sabem que no sol adaptar-se a la pràctica de la vida. Això ha servit també per justificar la família, que s'ha volgut que sigui la base de la humanitat, i sobretot un determinat estàndar de família que certs polítics i religiosos ens recorden a tota hora.
Potser si Déu va tenir la idea de decidir alguna cosa respecte a la solitud dels humans el que va voler fer realment va ser obrir un ull de la persona cap endins perquè tal com bé dius tu, Toni, miréssim endins de nosaltres per trobar-hi la millor persona amiga.
És clar que els qui van venir després van generar un tipus de valors tan aberrants i un seguit de sistemes de pecat i penalització que van aconseguir convertir l'ésser huma individual en el seu propi pitjor enemic. I així les coses, qui vol mirar endins?
I cap enfora, què? Si defugir la solitud ha de representar envoltar-se d'un entorn superficial i sorollós que no permet el creixement personal i la pau interior, val més dedicar-se a la vida contemplativa. Tot triant bé el que es contempla, és clar!
Àngela
El vivir solo no quiere decir sentirse solo, podemos vivir solos y tener un monton de amigos y amigas. Tu lo dices bien hay personas que siempre van acompañadas y pueden sentirse mucho más solas que tu, no me cabe la menor duda. La soledad o la compañia son buenas si nos sentimos agusto con ellas, por lo tanto ni es mejor ni peor.
Isaac
Publica un comentari a l'entrada