Ser català

El caràcter del català és el d’una persona solidària, acostumada a patir i a fer-se a si mateix sense necessitat de ningú, és una persona que s’estima la seva terra. El català és una persona que ha mantingut la seva llengua perseguida i amenaçada molt anys, que ha sofert dictadures i fins i tot maltractaments, i és que, fins i tot, els catalans celebrem una derrota per la Diada.
El català te un país, una cultura, una llengua, una gent, uns pobles i uns paisatges, una música i uns valors, valors com el treball i l’estalvi.
El català, però, sempre s’ha aixecat, encara que continuï reben cops.
Per això sóc de l’Espanyol, perquè sóc català, perquè ser de l’Espanyol és ser d’un club solidari, un club sofert i fet a si mateix, sense necessitat de ningú, un club que s’estima a si mateix. El seguidor de l’Espanyol és una persona que ha mantingut la seva passió perseguida i amenaçada, que ha sofert dictadures mediàtiques, i maltractament social, i és que, fins i tot, els seguidors de l’Espanyol celebrem les derrotes.
El seguidor de l’Espanyol te un patrimoni, un sentiment, unes gents, unes penyes, unes celebracions, uns himnes i uns valors, valors com l’abnegació i la fidelitat.
El seguidor de l’Espanyol, però, sempre s’ha aixecat, encara que continuï reben cops.
El català mai ha estat amb les majories, mai li ha agradat el centralisme ni la humiliació del dèbil, mai ha menyspreat ningú pel seu origen, religió o color de pell i sempre s’ha mostrat solidari amb el peix petit. Per això sóc de l’Espanyol, i de la Penya, i del Granollers, i de Reus, i de totes aquelles entitats que només miren per fer més gran el seu país, per fomentar i acollir als rebutjats pels poderosos.
Què és ser català i ser de l’Espanyol? es pot resumir en una frase: La força d’un sentiment.