Immigrants

Aquesta és una història viscuda en un petit poble de la Catalunya interior, de la Catalunya de sempre, on ara fa uns cinquanta, seixanta anys van començar a arribar unes famílies d’immigrants del sud atretes per les perspectives de treball que oferia la comarca: camps, ramats, boscos. Els habitants del poble, que no arribaven a cent, assistiren encuriosits a l’arribada d’aquesta gent a la que acolliren amb les millors intencions i a les que cediren les cases i masies que en els últims anys quedaren deshabitades, a canvi, aquesta gent acabada d’arribar els ajudarien a tirar endavant el poble en aquells temps de penúries.
Pels habitants del poble els nouvinguts eren una mena d’extraterrestres. Eren unes gents extravagants i sorolloses, els nens, sempre bruts, no paraven de cridar i de córrer pels carrers, les dones que no treballaven es quedaven a casa des d’on no paraven de cantar coples i cridar als nens que no anaven a l’escola perquè havien d’ajudar a casa. Els hi resultava estrany doncs ells eren unes gents tranquil·les, discretes i treballadores i els nens, tots, anaven a escola.
Els primers temps van ser una mica durs pels problemes de comunicació. En el petit poble només parlaven català, mentre que els nouvinguts parlaven un castellà difícil d’entendre per l’entonació, però mica en mica, els habitants del poble es van anar adaptant i van aconseguir comunicar-se amb aquelles gents, no sense certs problemes i alguna que altra petita discussió. Els nouvinguts mai mostraran cap interès per aprendre la llengua natal del poble.
Al poble hi havia un petit bar que feia les funcions de local de reunió dels pagesos i era allà on es tancaven pràcticament tots els negocis, només obrien els caps de setmana i el dia de més afluència era diumenge després de missa quan alguns veïns paraven a fer el vermutet. Durant la resta de la setmana restava tancat.
L’arribada dels immigrants, què en número era inferior al dels habitants del poble, mica en mica anava trasbalsant el ritme i costums del poble. El bar va començar a obrir tots els dies i no trigà gaire en convertir-se en lloc de reunió dels nouvinguts que jugaven a cartes i dominó fins ben entrada la nit. La missa del diumenge es va començar a fer en castellà doncs els nouvinguts no l’entenien en català, i els habitants del poble van cedir doncs per a ells, el realment important era rebre l’eucaristia.
A les tasques quotidianes del camp també es van notar els canvis, els nous veïns aportaren altres formes de cultivar i de manegar el ramat que va resultar molt beneficiós pel rendiment productiu i van ajudar a introduir noves espècies tant vegetals com animals, les quals repercutiren en el producte final, que guanyà tant en qualitat com en qualitat.
Les tradicions del poble també es van veure trastocades. Era tradició, com a tota Catalunya, per nadal fer cagar el tió, però els nous veïns no ho acabaven d’entendre, ells el que volien era que vinguessin els reis d’orient, i així van aconseguir que fos a l’escola. El cagatió es va deixar de celebrar a l’escola, només es celebrava a les cases. Al gener, pels volts de Sant Antoni feien una petita cerimònia de benedicció dels animals, els Tres Tombs, a la qual només assistien els del poble mentre que els nous veïns s’ho miraven amb indiferència i fins i tot algú reia perquè no acabava d’entendre aquell ritual. Noves festes es van incorporar al poble, la més espectacular una romeria. Els habitants del poble s’ho miraven amb curiositat al principi i quan van entendre el sentit d’aquella festa, alguns, es fan afegir a aquella curiosa cerimònia.
El temps passava tranquil i el poble vivia mica en mica una transformació. La tenda de queviures de tota la vida va ver traspassada a una de les noves famílies que li va canviar el nom per colmado i va començar a vendre tot tipus de productes, sobretot productes originaris d’on havien vingut els propietaris, i així, els veïns del poble de tota la vida van conèixer l’oli de Jaén, noves formes d’embotir la carn de porc, els pernils de gla i infinitat de nous productes que poc a poc anaven desplaçant els de la comarca de sempre, ja fos per la novetat o per qüestions de mercat.
Ja havien passat cinquanta, quaranta anys de l’arribada de la primera fornada d’immigrants. Les noves generacions havien crescut juntes i havien après a tolerar-se i a conviure en perfecta harmonia, mantenint cadascun les seves tradicions i cultura i fins i tot barrejant-les.
Ara, amb l’arribada del segle XXI arribava una segona fornada d’immigrants del sud atretes per les perspectives de treball que oferia la comarca: camps, ramats, boscos. Els habitants del poble, que no arribaven a mil, assistiren encuriosits a l’arribada d’aquesta gent a la que acolliren amb recel i supèrbia i a les que llogaren les cases i masies que en els últims anys quedaren deshabitades, a canvi, aquesta gent acabada d’arribar els ajudarien a tirar endavant el poble en aquells temps d’opulència.
Pels habitants del poble els nouvinguts eren una mena d’extraterrestres. Eren unes gents tranquil·les, discretes i treballadores i els nens, tots, anaven a escola. Els hi resultava estrany doncs ells eren unes gents extravagants i sorolloses.
Els primers temps van ser una mica durs pels problemes de comunicació, però els nouvinguts, ràpidament es van interessar per aprendre la llengua d’aquell poble, van assistir encuriosits a les tradicions d’aquella terra d’acollida i s’hi van acollir, mentre, ells, mantenien les seves pròpies costums dins casa seva convidant a tot aquell que es volgués integrar.
Uns vells del poble, asseguts al sol, comentaven entre ells els canvis viscuts als poble des que va arribar la primera fornada d’immigrants i comentaven com havia canviat la societat i la gent des de llavors, com els primers immigrants no s’havien volgut integrar i com havien volgut imposar per tots els mitjans els seus usos i costums i com, en canvi, els nous immigrants aprenien la llengua i s’integraven a la vida ancestral del poble. L’arribada dels nous habitants havia portat al poble la recuperació de les tradicions que per vergonya, mica en mica s’havien anant perdent, i és que ara, fins i tot el gosset de la família de musulmans havia estat beneït pels Tres Tombs...