Et donaria el cel

La felicitat porta el teu nom. Pronunciar el teu nom em fa sentir feliç.
Saps que et donaria la vida i et donaria el cel perquè plegats tinguéssim una vida, tinguéssim un cel on fer més gran el teu nom. El nostre cel seria blau durant el dia i brillant durant la nit, perquè cada vegada que féssim l’amor una nova estrella naixeria en ell per omplir-lo de llum i brillantor. La nostra vida seria lluent perquè les nostres paraules, les nostres carícies, els nostres petons i les nostres abraçades la mantindrien neta i pura.
Però quan et vaig oferir la vida i et vaig oferir el cel no les vas voler. Les vas tenir tant, tant a prop, que només un gest les haguessin fetes teves però ara, ara és massa tard. He perdut l’esma, he perdut l’esperança malgrat que pronunciar el teu nom encara em fa sentir feliç i em fa pensar en la nostra vida i el nostre cel.
Saps que et donaria la vida i et donaria el cel perquè plegats tinguéssim una vida, tinguéssim un cel on fer més gran el teu nom. Però una cosa ha canviat, si ara els volguessis, els hauries de demanar, m’hauries de fer veure que puc recuperar l’esma i puc recuperar l’esperança, hauries de demostrar que tu també tens per a mi una vida i un cel.
La felicitat porta el teu nom. Un petó i una abraçada.