Defensar

Darrerament són moltes les campanyes en que ens sol·liciten la signatura per a defensar espais o entorns naturals que per algun motiu es veuen amenaçats. I un pensa, que molt trist ha de ser haver de demanar signatures per alertar als representants legítims dels ciutadans, és a dir als polítics, sobre una agressió o una ocupació o un ús incorrecte d’un espai.
Cada vegada que signo em ve al cap la persona o grup de persones a la que van destinades aquestes signatures i em pregunto si qualsevol d’ells signaria o, si algun d’ells sap que la seva acció o opció política afecta a un col·lectiu. I és que, molt malament ha d’estar la situació democràtica quan s’ha de recórrer a la recollida de signatures per alertar d’un fet...
Un, dins la seva ignorància, pensa que potser aquests polítics defensen un tipus d’interès que no és el general, fins i tot es pot arribar a pensar que l’interès que defensem els que signem tampoc és el general. Hom es pregunta quin és realment l’interès general...
Però quan es tracta de defensar un espai natural només pot haver un interès i que aquest ha de ser general segurament per irreversible. No se si és o no lícit demanar més protecció sobre determinats entorns, puc parlar de Gallecs que d’ençà la constitució del Consorci de Gallecs, un òrgan de gestió de l’espai ara protegit, aquest ha patit una sèrie d’agressions difícils d’entendre, com que s’hagi potenciat la circulació dels vehicles particulars per dins l’espai, només cal anar un dia festiu, amb l’adequació dels camins. També han desaparegut els ànecs de les petites basses, alguns diuen que a determinades hores es feien “batudes” amb gossos per a gran satisfacció dels propietaris dels gossos que casualment també semblen ser arrendataris dels horts públics concedits per l’Ajuntament de Mollet, que també forma part del Consorci. Però quan ho parles amb un polític, aquest diu que l’objectiu és el de promocionar l’espai i fer-ho més accessible a tothom, i ja se sap que no es pot controlar a tots, però el cas es que abans de la ingerència política, no es presentaven aquests problemes. Val la pena lluitar tant per assolir la protecció quan aquesta arriba en forma d’agressió?. Segurament si els responsables d’establir els criteris de protecció haguessin estat els signants, les coses serien diferents.
Quan es pensa en defensar un espai, ja sigui Gallecs, Collserola o l’Alt Empordà, és que l’agressió ja ha començat i moltes vegades les polítiques de fets consumats, molt en la línia democràtica actual, són les que predominen. Hauríem d’aconseguir que la recollida de signatures, les campanyes o qualsevol esdeveniment social destinat a la preservació del medi fossin substituïdes per unes legislacions proteccionistes realment eficaces i defensades per polítics que entenguessin que l’interès general és això, general. Potser caldria recollir signatures...