Solidaritat

A tu, què embrutes els carrers, què embrutes els boscos, els camps, les platges. A tu que ets incapaç de veure que amb els teus actes agredeixes als teus avis, als pares, als amics, als fills, i a la teva parella.
Perquè ho fas?, t’has parat a pensar que llençar les teves escombraries a terra és un acte d’insolidaritat?. T’has parat a pensar en la gent que ve darrera teu i ha de recollir la teva brutícia?, i en els teus fills, nebots, nets, besnéts què d’aquí molts anys quan vagin al bosc, al camp, a la platja trobaran el que vas llençar?.
A tu, què escampes mentides, què parles malament dels teus amics, els teus companys, la teva família.
Perquè ho fas?, t’has parat a pensar que parlar malament i dir mentides és una acte d’insolidaritat?. T’has parat a pensar en la gent que ve darrera teu i ha de recollir les teves paraules?, i en els teus amics, companys, família què d’aquí molts anys encara hauran de patir les teves mentides i difamacions?.
Escampar brutícia, escampar mentides són actes d’insolidaritat, són actes d’egoisme i inconsciència. Es pot pensar que són fruit de ments malaltes, però no, formen part de la condició humana. Qui no ha embrutat alguna vegada el terra?, qui no ha mentit o ha parlat malament d’algú?. Per tot això, demano perdó a tota aquella gent que en el futur pugui trobar-se al bosc, al camp o a la platja la brutícia que vaig tirar, i demano perdó als meus amics, companys i família als qui les meves paraules hagin fet mal. Eren actes d’insolidaritat, egoisme i inconsciència que pesen sobre la meva consciència, com pesen en la teva i en la seva, i és per això que mai més llençaré brutícia ni mentides, i si alguna vegada ho faig, tu, a qui els meus actes o paraules afecten, fes-m’ho saber, perquè la meva consciència no quedi neta dels meus actes. Gràcies per la teva solidaritat.