Tinc un petit món. És un món compartit amb la gent que m’envolta, gent com vosaltres que esteu llegint. Un món que s’ha anat fent amb el temps i que va creixent i minvant a mida que la gent entra i surt. Entrar és complicat, tot s’ha de dir. No és que sigui exigent no, és què cal ser especial per a formar part, tant especial com sou vosaltres. Sortir també és complicat, però també hi ha qui surt. Potser el temps, la distància, els malentesos, però hi ha gent que hi surt. També hi ha gent que creu haver sortit, però que encara hi forma part (si, tu, què estàs llegint i creus que ja no formes part d’aquest món, doncs si, encara hi formes part...) i gent que voldria sortir però no pot (gràcies per aguantar).
I aquest món te uns principis, o millor dit, te un principi: tots els qui hi formen part han de ser feliços, i si algú no ho és o ho deixa de ser, encara que sigui per un moment, la maquinària es posa en marxa perquè torni la felicitat. Aquest és el sentit d’aquest petit món, que tots sigueu, siguem, feliços.
I tu què estàs llegint i no sabies que existia aquest món, si vols també hi pots entrar, només cal que siguis feliç...
1 comentari:
Oh! la felicitat! és d'aquella família de paraules que surten amb tanta facilitat de totes les boques que ningú no s'atura a copsar-ne el sentit. Les sentim desde petites, quan les persones sóm noves i netes i com pissarres on es poden escriure totes les paraules del món. D'algunes en sabrem alguna cosa al llarg de la vida, però per a cap de nosaltres voldran dir ben bé el mateix. Vida, Amor, Déu, Llibertat, Felicitat, Pau, Justícia, Mort... Per elles vivim i morim, sobre elles s'ecriuen tractats i corren rius de tinta al diaris i s'agiten les ones de tota mena. I en parlem en les sobretaules i quan volem dir i quan no volem dir res.
Felicitat! Ser feliç, què vol dir? Jo fa temps que vaig decidir que no m'ho plantejaria més, ni tan sols intentaria ser-ho. Només vull anar pel món i la vida amatent a engrapar aquells instants que poden encendre dins el meu cor una petita espurneta que s'apropi a allò que desde menuda he sentit que era la felicitat. I que ara, ja amb una certa edat, puc concretar en tres paraules: desitjar ben poc.
Àngela
Publica un comentari a l'entrada