Posta de sol

Dies d’altes pressions, pocs núvols, poca humitat, una mica de vent i al capvespre, una posta de sol...
Una posta de sol és quelcom més. És el final del dia, el començament de la nit. És un moment ínfim que per molts passa desapercebut, però cal aturar-se per contemplar-lo i deixar-se portar pels sentiments, per les sensacions mes íntimes. Cal relaxar-se, no pensar en res, només observar com la llum canvia de color, les ombres s’allarguen i la natura s’atura. En aquell moment, notareu com els ocells no canten, el vent no bufa i la respiració cessa. Tot queda en calma per contemplar aquell moment màgic en que el sol s’amaga i només deixa darrera una explosió de colors sense igual. I de sobte, comença a enfosquir, la nit pren el relleu i la natura comença el seu descans.
I si compartiu aquest moment?. Compartir una posta de sol és quelcom més. És deixar-se portar pels mutus sentiments, per les mútues sensacions. És relaxar-se junts, és pensar junts i aturar els batecs del cor. I si quan el sol s’hagi post, aconseguiu que els vostres cors bategin al mateix ritme, haureu estat posseïts per la màgia de la posta de sol que restarà amb vosaltres fins l’alba. Aprofiteu-la! que si no, sempre tindreu l’enyorança de la posta de sol...