Avui he passejat per la ciutat. Si passeges per la ciutat abans que surti el sol, quan el vent encara és fred i els coloms encara dormen viuràs una altra ciutat, una ciutat amb els carrers buits, pocs cotxes, poca gent circulant i comerços tancats. De la gent que hi trobis, hi haurà que van i que venen, normalment els distingiràs pel talant, qui va està més despert, ja ha dormit, ja s’ha dutxat i ja s’ha pres el cafè. Qui torna està més cansat, ja ha treballat o ja torna de farra. Pots jugar a imaginar a on va o d’on ve cadascun d’ells. Aquella noia amb el cabell mullat i amb presses segur que va a la universitat i potser te un examen decisiu, per això ni et mira al passar..., aquell home sense afaitar, de caminar dubitatiu que deu venir d’una timba de pòquer, aquella mare amb el cotxet va a deixar al nen amb els iaios abans d’anar al despatx, i així amb tothom.
Mica en mica els comerços es comencen a preparar per a un altra dia que bé o malament anirà tirant, i els bars ja són oberts esperant per a acabar de despertar la gent amb un cafè ben calent. Els repartidors de premsa gratuïta distribueixen exemplars a tort i a dret, sense importar si vols o no i la llum artificial dóna pas a la natural, i amb ella el ritme s’aviva. De sobte els carrers es comencen a omplir de cotxes i de gent que s’accelera per moments. La senyora amb el carro que va a mercat, l’executiu que te pressa i fa sonar la botzina del cotxe, la noia que corre carregada de bosses cap a l’autobús, el repartidor amb el camió en doble filera que deixa les mercaderies...
I mentrestant, algú que es creua amb tu es preguntarà: i aquest, a on va a aquestes hores?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada