Terra d’acollida

Caminar molt sovint per un paisatge t’integra dins aquest paisatge, passes a formar part d’ell. Alguns entorns, com ara Gallecs, viuen, sobreviuen, entre la ferocitat del progrés que l’envolta i amenaça. Conserva el seu aire agrari i els racons que li confereixen una personalitat pròpia. Entre les fàbriques i els febrils polígons que exhalen fums trobem a la gent de camp que conrea una terra rica i fèrtil que any rera any proporciona uns fruits únics i ens retornen a uns temps no tan llunyans en que la comarca vivia del camp. Aquestes gents formen part del paisatge perquè resulta inimaginable passejar pels seus camins sense trobar-les. Avui conreant els camps, demà collint calçots, ahir lligant tomaqueres. Però també formen part els passejants o badadors que a diari s’endinsen i integren en aquest entorn per a formar part d’ell tot recordant unes terres remotes que van deixar enrera fa anys. I el paisatge els acull respectuosament, tant li fa si van a llegir, a fer esport, a berenar, o a buscar un raconet on estimar-se. Tots hi caben, fins i tot aquells que van a destruir-lo son acollits innocentment per un paisatge que no entén de mala fe...
I és que Gallecs, s’ha convertit en terra d’acollida per a tots aquells que ens hem volgut fer part d’un paisatge únic, irrepetible i amb vida pròpia. Protegint el paisatge ens protegim a nosaltres.