La neurona (cap 5+IIII). Fi de curs a ses illes

Com en totes les escoles es fa, i aquella no podia ser menys, al iniciar el curs ja es va començar a parlar del viatge de final de curs. Començaven vuitè i, encara que eren al setembre, els professors ja van cuitar els alumnes a decidir i a planificar on voldrien anar. L’elecció va ser fàcil i no va necessitar ni tan sols votació, anirien a Mallorca. Com tothom.
I per ambientar i motivar els alumnes, un dels continguts pel que girarien les principals assignatures del curs seria el propi viatge. A l’assignatura de matemàtiques es basarien i s’explicarien els principis de l’economia a partir d’un exercici consistent en pressupostar el viatge estudiant i valorant cadascuna de les possibles variables que implicava el viatge, des del propi viatge passant per l’estança, els menjars i les excursions.
A l’assignatura de geografia l’exercici va consistir en l’estudi de les característiques principals de l’illa i en la identificació d’aquells entorns que caldria visitar per la seva rellevància, al igual que a l’assignatura d’història es va prestar especial atenció al passat de l’illa i a la seva estreta vinculació amb la història comuna. A l’assignatura de llengua estrangera, dividida entre els alumnes que estudiaven anglès i els que estudiaven francès, va fer-se especial èmfasi en aprofundir i promoure el diàleg entre els propis alumnes buscant una desimboltura que, tot s’ha de dir, cap alumne va aconseguir.
El pressupost resultant d’un primer estudi era el que era, és a dir, massa elevat per a les butxaques de les famílies, pensem que estem parlant de principi dels vuitanta i no tothom es podia permetre més dispendis del ja habituals. Alguna cosa s’hauria de fer i, en una de les assemblees de classe, el delegat, un noi espavilat i amb gran capacitat de lideratge que li donava el fet de ser un any més gran que els demés, proposà generar fonts externes d’ingressos a partir del treball en equip. La proposta va ser acceptada unànimement i rebuda amb olés i forts aplaudiments per part d’alumnes i professors, encara que, quan el director va aclarir que aquesta generació d’ingressos s’hauria de fer fóra de l’horari escolar, poc va faltar perquè esclatés una revolta.
I així, durant els primers mesos del curs un grup especialment dotat per les arts es dedicaria a confeccionar tot tipus d’articles susceptibles de ser venuts: articles i objectes com ara cendrers i plats d’argila decorats amb bells motius florals i identitaris del poble; un altre grup es dedicaria a fer feines comunitàries remunerades com ara treure a passeig a gossos, repartir encàrrecs dels botiguers o visitar avis a l’asil i jugar amb ells al dominó. Només dos dels alumnes no van participar o van quedar exclosos; d’una banda en T que es dedicava única i exclusivament a jugar a futbol, era una estrella, i al que van excloure per a que pogués mantenir el seu ritme d’entrenaments, i D que es dedicava única i exclusivament a observar, era una estrellada, i a ningú se li va ocórrer fer-la partícip.
El curs anava avançant i creixia l’entusiasme de manera paral.lela als ingressos que ja superaven el pressupostat. També creixien altres coses, fruit de l’edat s’havien format dos grups ben definits, el de les nenes i el dels nens. El grup de les nenes, ja ben madures i amb els caps ple d’ocellets, ja sentien aquell pessigolleig que ens entra a tots alguna vegada a la vida que ens indica que ha arribat l’hora aquella en que les hormones es desperten i tot s’escalfa, ja s’estaven repartint els nens per fer-se el primer petó i qui sap si alguna cosa més, bé, totes no, D continuava sota un arbre i es podria dir que el seu cos continuava igual d’insípid que quan tenia vuit anys, de fet era l’única alumna, femenina cal aclarir, de l’escola que encara no havia menstruat i l’única que encara no havia arrodonit el seu cos. Aquelles nenes, ja noies, es van passar tot el curs assegudes als bancs del pati sense participar ja, en els jocs comuns amb els nens com havien fet fins no feia pas tant. Per a elles, l’hora del pati era el moment de somiar amb grans amors i grans aventures tot escoltant les narracions d’aquella nena més gran que ja s’havia fet un petó a la boca, i amb llengua!, amb un noi més gran que ella. L’hora del pati era l’hora de parlar dels seus nens, perdó, nois, preferits i somiar que amb ells alguna cosa podia passar durant aquell viatge de final de curs.
Per la seva banda els nens, força més immadurs, segurament per culpa de la famosa neurona, no feien plans de cap tipus, continuaven jugant i barallant-se com ho havien fet els darrers vuit anys, si bé és cert que un grup reduït, els que ja s’afaitaven, liderats pel delegat que assegurava que ja havia fet un petó a la boca a una noia, i amb llengua!, i que ja estava fart de tocar pits, seien cada dia davant les noies somiant el que farien amb elles una vegada arribats a Mallorca i desitjant tocar-los els pits i qui sap si alguna cosa més. Mentrestant, T continuava jugant a futbol i traient les millors notes de la classe, bé, les millors no, una noia les treia millors que ell però era aquella tan rara que sempre estava sota un arbre.
El curs avançava i passaven els mesos, els exàmens, els càstigs, els deures, els plats i els cendrers, les passejades de gossos i les partides de dominó a la residència d’avis. Amb la primavera ja arribada, si un feia una comparativa d’aquella classe el primer dia de curs amb com era ara s’hagués sorprès dels canvis físics que les hormones havien experimentat sobre aquells ja adolescents. Sobretot traslluïa en les nenes però els nens també havien canviat, i molt, sobretot el gran heroi de la classe, en T, l‘estrella futbolística que havia crescut força i que marcava uns músculs que eren l’enveja dels seus companys, més escanyolits, i al que ja se’l rifaven no només els equips de futbol sinó també les seves companyes que, reunides en conclave, van fixar en ell el gran objectiu cara el viatge final de curs. Qui se’l fes seu seria la campiona i l’autèntica reina de la promoció. Ara, ho hauria de demostrar...
L’objectiu per als nens era més simple i consistia única i exclusivament en tocar pit i fer un petó a la boca, però amb llengua, eh!. Ara, ho haurien de demostrar...
I com tot acaba arribant i fins ara aquest capítol poc ha aportat, passem al moment en que el curs s’acaba i el viatge final de curs ja és una realitat. Al final, cap alumne no només no va haver de pagar res sinó que disposaria d’una petita quantitat per gastar durant els deu dies a l’illa. Les fonts externes d’ingressos havien funcionat i T i D també disposarien de diners malgrat no haver participat. Els professors van tenir la delicadesa d’avençar els exàmens del darrer trimestre encara que no donarien les notes fins a la tornada segurament per a evitar qualsevol intent d’atemptat contra la seva integritat física o fins i tot la vida.
Un petit viatge en autocar cap a la capital després del comiat i plors de pares, mares, tiets i avies a la plaça major del poble, i després l’embarcament i ocupació dels camarots, de moment noies amb noies i nois amb nois, i cap a Palma que hi falta gent!. El viatge va ser tot lo normal que pot ser un viatge amb adolescents hormonalment excitats. Per a alguns va ser la primera vegada que es veien mútuament amb vestits de bany i la temperatura a la piscina augmentà de manera considerable fins el punt d’acabar ocupats la majoria de banys d’home, i és que a aquella edat hi ha instints que no es poden controlar!. S’acabaven de descobrir a sí mateixos no ja com a nens sinó com a adults.
Arribats a port i a l’hotel, els professors van repartir les habitacions, una habitació per a cada dos alumnes i D i T en una habitació individual cadascun. Els professors, ella i ell, ocuparien una sola habitació confirmant les sospites de tothom i convertint aquella sospita en el gran secret del viatge.
Dies de platja, de corredisses per la sorra, de piscina, d’innocents apropaments a l’aigua i de no tants innocents, dies de banyadors estranyament ocupats i dies d’absència dels professors a l’hora de la migdiada i d’atacs furibunds d’elles a T a qui no deixaven ni sol ni ombra; però ell ni s’immutava, ell continuava enganxat a la pilota i fent exhibicions i acrobàcies. Mentre, D s’ho mirava tot de sota una palmera amb un esquàlid banyador que poca cosa tenia a tapar. A les nits, tots a la discoteca fins a les dotze de la nit. Totes volien ballar amb T però no podien perquè cap d’elles li seguia el joc de cames, totes menys una que se’l mirava sota una columna i que semblava haver aprés aquella coreografia. El títol de reina de la promoció s’estava posant difícil.
Sobre els èxits dels nois, es pot dit que més de la meitat havien aconseguit el seu objectiu de tocar mamella i besar amb llengua encara que tots ho van fer amb la mateixa companya, aquella noia més gran que tant es gallejava d’haver-se petonejat amb llengua i que provocà amb la seva actitud, diguem-ne que llicenciosa, les ires del delegat de classe que es trobà que havia de compartir la seva font de tocaments.
Ja estem a l’última nit. L’hotel ha organitzat una festa en homenatge a aquells adolescents que, a més, tenen permís fins que la discoteca tanqui. És la darrera oportunitat de fer realitat els somnis d’unes i altres d’estrenar-se en el món dels petons apassionats i qui sap si alguna cosa més. Les noies, finalment, han renunciat a fer-s’ho amb T que només pensa en la pilota i que renúncia a la festa; un esportista d’elit no ha de sortir de nit. El títol de reina de la promoció quedarà vacant.
Els professors, abans de retirar-se a la seva habitació i culminar una setmana de passió, alliçonen els alumnes i donen les darreres instruccions respecte a la utilització d’allò que molts anomenen condó, però que en tot cas mirin de no haver d’arribar al punt d’haver-lo d’utilitzar, i que mirin de controlar els seus instints encara que ells no siguin les persones més idònies per a parlar de moderació. D i T informen que ells no assistiran a la festa; però els professors i la direcció de l’hotel els hi diuen que no es poden quedar sols. Per alguna raó que s’escapa a l’autor, després d’haver passat tot el viatge en una habitació individual, ara resulta que aquella nit no es poden quedar sols. Justificació?, cap ni una, l’únic que es pot dir és que en anteriors capítols la cosa ja anava així i ara ja no es pot canviar, així que D i T hauran de compartir habitació aquella nit i no es parli més.
Mentre tots els alumnes ballaven, saltaven i reien a la discoteca, en dues de les habitacions de l’hotel les espurnes saltaven alegrement i les molles dels somiers grinyolaven joioses. Eren l’habitació dels professors i l’habitació de D i T. Sense saber-ho, D es convertiria aquella nit en l’anònima i autèntica reina de la promoció.
El viatge de final de curs havia acabat i amb ell molts somnis no complerts. Quedaven dues setmanes de classe, dues setmanes de comiats i de decepcions per les notes, encara que al final tothom va aprovar. Era el pacte no escrit que signaren els alumnes i els professors: tots aprovats a canvi del silenci del que va passar a l’habitació dels vells professors, amants secrets que cada any vivien uns dies de passió a les illes mentre la resta de l’any vivien una vida que no els corresponia.
Aquelles dues darreres setmanes de classe, T no va assistir, amb el permís de la direcció de l’escola va estar fent proves en diferents equips i no es va poder acomiadar com cal dels seus companys als que no tornaria a veure perquè eren molts els que canviaren de residència i, ell mateix, marxaria a un altre lloc a continuar els estudis i la seva prometedora carrera esportiva.
Dues setmanes en les que no va poder presenciar un autèntic miracle, dues setmanes durant les que es va produir la metamorfosi de D. Tot just arribada de l’illa va tenir la primera regla i de cop i volta el seu físic es transformà en un cos madur i amb formes desitjables, les seves cames es van allargar i el seu rostre descobrí una bellesa fins ara amagada; però ella seguia amagant-se sota l’ombra dels arbres, encara que ara ja no era ella qui mirava, ara la miraven a ella, elles amb enveja, ells amb admiració.  Ella ara no mirava, ella ara buscava, buscava els ulls d’aquell a qui no tornà a veure i a qui sabia que estimaria per la resta de la seva vida, ella buscava a aquell que l’havia fet ser la reina de la promoció.